Treball blogosfera

El nostre treball tracta de com els mestres s'han de posar al dia sobre les noves tecnologies, ja que els nens/es cada vegada les dominen més i estan més al dia dels nous progressos de la informàtica i tot el que hi fa referència a ella. La pregunta que ens fem és: En aquest cas qui és el docent, l'alumne o el mestre?

Aquesta activitat ha estat realitzada per:

Alba Cicharik Galduf
Marina Macarulla Martí
Laura Moreno Ortega
Alejandra Santamaria Ostos
Anna Selma García
Rocio Carnero Jodar

Per fer aquest treball hem decidit entre totes, organitzar-nos de la millor manera i hem pensat que el millor, seria repartir-nos la feina entre les sis però sense oblidar que el treball és amb grup i totes hem d'ajudar-nos. Hem decidit que una de nosaltres faria una entrevista a una mestra fent-li algunes preguntes que ens hem formulat quan hem llegit l'article del treball, una altra realitzarà un resum de l'article que hem escollit, una altra cercarà més informació per ampliar la informació que tenim, també farem una intervenció fent referencia a l'entrevista i a l'article resumit. No deixarem a banda que el treball és en grup i ens hem d'ajudar unes a les altres.

En el vídeo veiem l'aplicació de les TIC a l'aula, en especial a un aula amb alumnes discapacitats que l'utilitzen com una eina d'aprenentatge.
Sota el meu parer crec qu aquest treball ha sigut molt positiu per l'aprenentatge dels blogs, ja que al començament no s'havíem gaire del tema hi ha estat un bon exercici per anar-nos familiaritzant amb el tema. També crec que ha sigut un tema força interessant, ja que és d'actualitat i ens a fet veure quina és la situació actual de les tecnologies a les aules. També ens a fet veure que en aquest cas molts cops l'alumne està per davant del professor en el coneixements tecnològics, per aquest motiu és molt important que nosaltres com a futurs mestres siguem molt conscients de d'importància que tenen les TIC i estiguem al dia.
Pel que fa al treball en grup crec que ha sigut una experiència positiva, ja que no hi hagut cap mena de problema per treballar tenint en compte que som moltes. També en ha servit per conenixens més a fons.

La meva aportació en aquest treball ha consistit en fer una recerca sobre algun vídeo interessant per el tema que estem treballant, les TIC i on es veiés les seves aplicacions. També representar els CSCL ( Aprenentatge Cooperatiu Suportat per Computadora). Que com a dit la Marina esta basada en la teoria de la psicologia cognitiva ha creat un sofware innovador en Pedagogia.

El casament del llàpis i la goma

Un llàpis de dibuixar
i una goma d'esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.

Ell es va posar un barret
que semblava un panallet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.

Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.

En ser l'hora de la festa
ell va dirigir l'orquesta
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.

Ell va dibuixar un castell
on el rei era com ell
i ella va esborrar el palau
del seu princep blau.


Miquel Desclot

Poema personal

L’altre dia a classe de comunicació la professora ens va dir que triéssim un número, jo vaig triar el sis, llavors un cop a la biblioteca triar una secció contar el número triat de llibres (en el meu cas sis) agafar el llibre que feia el número sis, anar a la pàg. número escollit( en al meu cas pàg. 6) i contar tantes línies com el número que havíem triat i copiar-la integrament. Un cop copiada la frase des de aquell llibre es tornava a contar el número que havíem triat en els llibres, i és tornava a repetir el procés. Calia repetir aquest procés tants cops com fes falta.
El resultat de tot aixó és el poema següent:

CINEMA

Ara seva serà,
molt amable va exclamar!
el color groc començava a descarregà.

De la senyora de la botiga és l’amagatall,
ella les hores s’havia d’apuntar
perquè la gent pogués entrar.

Sobre tot per als nens és un lloc privilegiat,
El cotó fluix el trobes només arribar
juntament amb les crispetes preparades per emportar.

Si avui vols seure aquells coixins,
gaire t’ho hauràs de pensar
sinó la terror et perdràs.

REFRANYER PERSONAL

La darrera classe de Comunicació Oral, escrita i digital. Vàrem crear un refranyer personal, partint de quinze refranys que ens va dir la professora, aquests refranys són els següents:

Qui llengua té,
a Roma va.

Parlant,
la gent s’entén.

Qui s’espera,
es desespera.

Tal faràs,
tal trobaràs.

Sense menjar,
no es pot viure.

Qui presum,
té el cap ple de fum.

Geni i figura,
fins a la sepultura.

Qui menja sopes,
se les pensa totes.

Qui canta a la taula i es pixa al llit,
no té al cap gaire eixerit.

Dins del pot petit,
hi ha la bona confitura.

Març ventós i abril plujós.
torna l’home rabiós.

Qui no s’arrisca,
no pisca.

Qui t’entengui,
que et compri.

Qui vol presumir,
ha de patir.


No hi ha any,
sense refrany.

Llavors, la activitat consistia en ajuntar la primera part d’un refrany amb la segona part d’un altre, respectant sempre la estructura típica dels refranys( dues liniers).
Com ha resultat d’aquesta activitat ha sorgit el següent refranyer personal.

Qui llengua té,
la gent s’entén.

Parlant,
A Roma va.

Sense menjar,
es desespera.

Tal faràs,
fins a la sepultura.

Qui presum
se les pensa totes.

Geni i figura,
no té el seny gaire eixerit.

Qui t’entengui,
ha de patir.

Dins del pot petit,
no pisca.

Març ventós i abril plujós,
que et comprin.

Qui s’espera,
té el cap ple de fum.

Qui menja sopes,
hi ha la bona confitura.

No hi ha any,
no es pot viure.

Qui vol presumir,
tal trobaràs.

Qui canta a la taula i es pixa al llit,
torna l’home rabiós.

Qui ets tú?

És alegre,
És riallera,
Sempre un somriure et donarà.

És sociable,
És transparent,
Sempre et farà riure de valent.

És amiga,
És extrobertida,
Sempre bon humor la trobaràs.


És la Laura per uns,
És la Moreno per altres
Sempre a Laura Moreno et respondrà.




Autora: Rocío Carnero Jodar

Pendre's Temps

L’ART DE SABER ESCOLTAR

FRANCESC TORRALBA “Prendre’s temps”. A: L’art de saber escoltar. 6ª ed. Lleida: Pagès editors, 2006. p. 23-28.
ISBN: 978-84-9779-415-2

Fracesc Torralba i Roselló (Barcelona 1967) és doctor de filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i doctor de teologia en la Facultat de Teologia de Catalunya (1997). És professor de la universitat Ramon Llull i al llarg de la seva trajectòria ha rebut diferents premis i reconeixements, entre ells el Premi Extraordinari de la Llicenciatura i el Doctorat, així com diversos premis d’assaig. Ha publicat una quarantena de llibres. Entre els més celebrats hi ha Rostres del silenci (1996) i Cent valors per viure (2001).

El tema que tracta el capítol “Prendre’s temps” és la importància que té el temps en la comunicació.

Saber escoltar requereix temps, esforç, constància,paciència i saber que es fracassarà molts cops però que al cap i a la fi s’ha aconseguirà.
L’ escolta exigeix un temps que està a disposició de l’altre, de fet, escoltar consisteix en dedicar-li temps, és estar disposat a perdre temps personal perquè l’altre persona pugi expressar-se. Qui calla és el qui realment dona la oportunitat de parlar. Avui dia en societats tan accelerades com la nostra és molt difícil escoltar.

L’acte d’escoltar requereix temps, hi ha tres formes temporals implicades.

En primer lloc, el temps de expressió. És necessari un cert temps per elaborar el missatge que volem transmetre i no sempre és fàcil aconseguir expressar el que realment sentim. Per fer-ho és molt important el lloc, les paraules, el to, el moment per expressar-se. Hi ha vegades que ens costa posar-hi les paraules perquè cal un bon domini del llenguatge. Un altre tret important és el fet que les persones no tenim la suficient capacitat de captar immediatament l’altre, els seu problema, el seu sentiment, el seu pensament etc... sense la locució. Si que és veritat que hi ha cops en els quals tenim una certa intuïció però no sabem sense parlar exactament el perquè del seu estat d’ànim. També cal destacar que les persones mai ens hem dit tot el que pensem, sentit etc... per aquest motiu cal lluitar contra la tendència a petrificar la imatge de l’altre i reduir aquella persona a un simple conjunt d’ estereotips. El fet de donar temps perquè l’altra persona perquè s’expressi és un signe de bona educació, però també és molt important el saber estar durant el període en qual l’altra persona està parlant, no cal dir amb paraules que un discurs s’està allargant i que tenim ganes de que pari de parlar, amb un solt gent o mirada involuntari l’altre s’ha adona i el més probable que enseguida calli llavors probablement hem perdut una gran informació.
En segon lloc, trobem el temps de comprensió, que és el temps necessari per assimilar i comprendre el missatge. No té perquè ser el mateix temps empleat en la expressió ja que hi ha missatges que es triguen molt temps a comprendre’ls o fins i tot hi ha vegades mai s’arriben a entendre’ls. Comprendre un missatge no és tan sols comprendre les paraules sinó també comprendre el missatge ocult.

Finalment, hi ha el temps de resposta, que és el temps que utilitzem per donar una resposta al missatge que hem escoltat i assimilat. Perquè una resposta sigui de qualitat és necessari que prèviament l’escolta hagi sigut bona, sinó una resposta sense comprendre el missatge ocasiona una gran incomunicació. Un gran enemic de la comunicació és la impaciència per part del receptor ja que l’emissor es sent condicionat per tant, acaba avanç i no explica bé el que vol transmetre, llavors el receptor contesta ràpid i sorgeix el malentès, en aquest cas estem parlant d’una mala comunicació.

Reflexió personal:
Sota el meu parer aquest capítol ha sigut molt interessant. Hi ha molts cops que el factor tems ens condiciona l’escolta, prioritzem molts cops coses que no són tan important com escoltar. En la societat que vivim avui dia mai tenim temps per dedicar-nos a les coses importants això ens ve d’una mala organització d’una societat accelerada que contagia a tothom aquesta acceleració. Per aquest motiu molts cop deixem d’escoltar a persones que ens podrien aportar gran informació, sense oblidar que el fet d’escoltar ens fa créixer. També penso que com bé a dit l’autor no tan sols requereix temps escoltar sinó també entendre i donar una resposta, per aconseguir això és necessari que l’escolta hagi sigut bona i sovint el temps no ens permet fer-ho correctament.

Finalment, m’agradaria destacar una idea que ha sortit al capítol. El procés de comprensió requereix un cert temps

Escoltar i sentir ; Depurar prejudicis

Resenya bibliogràfica de L'art de saber escoltar:
Capítols 1 i 2

L’ART DE SABER ESCOLTAR

FRANCESC TORRALBA “Escoltar i sentir” i “Depurar prejudicis”. A: L’art de saber escoltar. 6ª ed. Lleida: Pagès editors, 2006. p. 13-22.
ISBN: 978-84-9779-415-2

Fracesc Torralba i Roselló (Barcelona 1967) és doctor de filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i doctor de teologia en la Facultat de Teologia de Catalunya (1997). És professor de la universitat Ramon Llull i al llarg de la seva trajectòria ha rebut diferents premis i reconeixements, entre ells el Premi Extraordinari de la Llicenciatura i el Doctorat, així com diversos premis d’assaig. Ha publicat una quarantena de llibres. Entre els més celebrats hi ha Rostres del silenci (1996) i Cent valors per viure (2001).

En aquesta lectura hem treballat dos capítols. El tema tractat en el capítol anomenat “Escoltar i sentir” és sobre l’acte de l’escolta.
Molts cops acostumem a confondre escoltar amb sentir. Aquest últim és totalment diferent al primer, ja que sentir és percebre un so, per tant, és un acte involuntari, ja que no decidim el què volem sentir.
Per un altra banda, veiem com escoltar és un acte voluntari en el qual el seu objectiu és arribar a comprendre a la persona que parla. D’ aquesta manera, podem dir que és un acte lliure, ja que decidim a qui i què volem escoltar. El que ens fa seleccionar què volem escoltar és un desig, una intuïció, com més gran sigui aquest desig més receptiva és l’escolta.
Cal destacar també el fet de que ningú pot obligar a escoltar perquè com hem dit avanç és un acte voluntari podríem dir doncs que és un dels actes més lliures de la persona. Si es veritat que podem fer veure que escoltem. Per aquest motiu no podem garantir mai que siguem escoltats sempre. Per tant, el fet d’escoltar és una manera de manifestar el nostre respecte a l’altra persona.

L’ escolta es relaciona amb una expectativa creada prèviament a la decisió de escoltar o no, això pot ser un obstacle perquè escoltem als qui creiem que hem d’escoltar i excloem els qui es mereixem ser escoltats. Per tan, és una forma de discriminació.
Cal dir però que l’esser humà no pot escoltar a tothom com bé diu l’autor “no tenim ni l’espai, mi el temps, ni la capacitat” per fer-ho per aquest motiu cal estar molt segurs i no fiar-se únicament de la intuïció ja que ens podem equivocar.

L’escolta aparentment pot semblar una activitat que no requereix cap mena d’esforç però no és així perquè aquest exercici comporta molt esforç i constància, ja que la dispersió, la tendència a tancar-nos en nosaltres mateixos i desconnectar amb la resta sempre estan presents. Podem diferenciar dos tipus d’escolta per una banda l’escolta superficial, i per un altra l’escolta profunda que és la que necessitem per entendre la paraula profunda.
Les persones estem acostumades a escoltar normalment als qui pensen igual que nosaltres, però no ens adonem que el veritable repte hi es a escoltar als qui no pensen de la mateixa manera, un cop fem aquest acte ens va créixer d’una manera inesperada.

Cal destacar també, que l’escolta és una part fonamental per a la comunicació ja que si no escoltéssim no podríem parlar, això ho veiem quan pensem en l’aprenentatge del parlar, nosaltres som capaços de parlar perquè de petits vàrem escoltar als nostres pares, avis, mestres parlar.

L’altre capítol treballat s’anomena “Depurar prejudicis”. Per escoltar correctament cal eliminar tots els prejudicis i les imatges cap a l’altre persona. Molts cops aquest fets pot provocar que l’altre no sigui escoltat i fins i tot pot arribar que ni s’estableixi un diàleg per aquesta raó. És molt important no confondre la imatge de l’altre amb realment qui és l’altre. La persona sempre supera la imatge que es té d’ella, ja que la imatge és com bé diu l’autor “una representació la qual redueix la complexitat de l’altre”. Per aquest motiu cal ser receptiu a l’altre i no deixar-se endur per la imatge. Segons com sigui aquesta predisposarà o impossibilitarà.

L’acte de escoltar no és gens fàcil, l’esser humà tenim la capacitat d’escoltar però en molts casos no tenim la disposició. A l’hora d’escoltar existeixen dos tipus de dificultats, per una banda les dificultats externes( sorolls, distancia, xivarri, etc...) i per un altre les dificultats internes( principalment els prejudicis)que són molt pitjor que les altres.

Finalment, ens adonem que els prejudicis són un dels pitjors enemics de la comunicació per aquest motiu cal alliberar-nos dels prejudicis i per fer-ho cal ser conscients però a l’hora per fer això cal escoltar a la resta de gent. Així doncs els diàleg és el millor remei contra els prejudicis.

Reflexió personal:
L’escolta és de gran importància, que és un dels actes més importants en la comunicació. Però molts cops no estem disposats a fer-ho per els prejudicis cap a certes persones o perquè simplement no ens ve de gust.
Penso que a l’escola s’hauria d’ensenyar el valor que té escoltar i ensenyar a fer-ho.
Un altra cosa que considero molt important és el mal que fan els prejudicis a la comunicació, ja que molts cops en deixem endur per això i no som capaços d’escoltar i anar més enllà. Tota persona ha de ser escoltada i no ser jutjada per la imatge que es té d’ella, perquè com molt bé a dit l’autor, les imatges són representacions que redueixen la complexitat de la persona.
També m’agrada’t molt la manera com l’autor s’ha expressat, ja que ha sigut d’una manera clara i precisa sense repeticions.