.JPG){kind=small}
Entradas
L’ART DE SABER ESCOLTAR
FRANCESC TORRALBA “Prendre’s temps”. A: L’art de saber escoltar. 6ª ed. Lleida: Pagès editors, 2006. p. 23-28.
ISBN: 978-84-9779-415-2
Fracesc Torralba i Roselló (Barcelona 1967) és doctor de filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i doctor de teologia en la Facultat de Teologia de Catalunya (1997). És professor de la universitat Ramon Llull i al llarg de la seva trajectòria ha rebut diferents premis i reconeixements, entre ells el Premi Extraordinari de la Llicenciatura i el Doctorat, així com diversos premis d’assaig. Ha publicat una quarantena de llibres. Entre els més celebrats hi ha Rostres del silenci (1996) i Cent valors per viure (2001).
El tema que tracta el capítol “Prendre’s temps” és la importància que té el temps en la comunicació.
Saber escoltar requereix temps, esforç, constància,paciència i saber que es fracassarà molts cops però que al cap i a la fi s’ha aconseguirà.
L’ escolta exigeix un temps que està a disposició de l’altre, de fet, escoltar consisteix en dedicar-li temps, és estar disposat a perdre temps personal perquè l’altre persona pugi expressar-se. Qui calla és el qui realment dona la oportunitat de parlar. Avui dia en societats tan accelerades com la nostra és molt difícil escoltar.
L’acte d’escoltar requereix temps, hi ha tres formes temporals implicades.
En primer lloc, el temps de expressió. És necessari un cert temps per elaborar el missatge que volem transmetre i no sempre és fàcil aconseguir expressar el que realment sentim. Per fer-ho és molt important el lloc, les paraules, el to, el moment per expressar-se. Hi ha vegades que ens costa posar-hi les paraules perquè cal un bon domini del llenguatge. Un altre tret important és el fet que les persones no tenim la suficient capacitat de captar immediatament l’altre, els seu problema, el seu sentiment, el seu pensament etc... sense la locució. Si que és veritat que hi ha cops en els quals tenim una certa intuïció però no sabem sense parlar exactament el perquè del seu estat d’ànim. També cal destacar que les persones mai ens hem dit tot el que pensem, sentit etc... per aquest motiu cal lluitar contra la tendència a petrificar la imatge de l’altre i reduir aquella persona a un simple conjunt d’ estereotips. El fet de donar temps perquè l’altra persona perquè s’expressi és un signe de bona educació, però també és molt important el saber estar durant el període en qual l’altra persona està parlant, no cal dir amb paraules que un discurs s’està allargant i que tenim ganes de que pari de parlar, amb un solt gent o mirada involuntari l’altre s’ha adona i el més probable que enseguida calli llavors probablement hem perdut una gran informació.
En segon lloc, trobem el temps de comprensió, que és el temps necessari per assimilar i comprendre el missatge. No té perquè ser el mateix temps empleat en la expressió ja que hi ha missatges que es triguen molt temps a comprendre’ls o fins i tot hi ha vegades mai s’arriben a entendre’ls. Comprendre un missatge no és tan sols comprendre les paraules sinó també comprendre el missatge ocult.
Finalment, hi ha el temps de resposta, que és el temps que utilitzem per donar una resposta al missatge que hem escoltat i assimilat. Perquè una resposta sigui de qualitat és necessari que prèviament l’escolta hagi sigut bona, sinó una resposta sense comprendre el missatge ocasiona una gran incomunicació. Un gran enemic de la comunicació és la impaciència per part del receptor ja que l’emissor es sent condicionat per tant, acaba avanç i no explica bé el que vol transmetre, llavors el receptor contesta ràpid i sorgeix el malentès, en aquest cas estem parlant d’una mala comunicació.
Reflexió personal:
Sota el meu parer aquest capítol ha sigut molt interessant. Hi ha molts cops que el factor tems ens condiciona l’escolta, prioritzem molts cops coses que no són tan important com escoltar. En la societat que vivim avui dia mai tenim temps per dedicar-nos a les coses importants això ens ve d’una mala organització d’una societat accelerada que contagia a tothom aquesta acceleració. Per aquest motiu molts cop deixem d’escoltar a persones que ens podrien aportar gran informació, sense oblidar que el fet d’escoltar ens fa créixer. També penso que com bé a dit l’autor no tan sols requereix temps escoltar sinó també entendre i donar una resposta, per aconseguir això és necessari que l’escolta hagi sigut bona i sovint el temps no ens permet fer-ho correctament.
Finalment, m’agradaria destacar una idea que ha sortit al capítol. El procés de comprensió requereix un cert temps
ISBN: 978-84-9779-415-2
Fracesc Torralba i Roselló (Barcelona 1967) és doctor de filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i doctor de teologia en la Facultat de Teologia de Catalunya (1997). És professor de la universitat Ramon Llull i al llarg de la seva trajectòria ha rebut diferents premis i reconeixements, entre ells el Premi Extraordinari de la Llicenciatura i el Doctorat, així com diversos premis d’assaig. Ha publicat una quarantena de llibres. Entre els més celebrats hi ha Rostres del silenci (1996) i Cent valors per viure (2001).
El tema que tracta el capítol “Prendre’s temps” és la importància que té el temps en la comunicació.
Saber escoltar requereix temps, esforç, constància,paciència i saber que es fracassarà molts cops però que al cap i a la fi s’ha aconseguirà.
L’ escolta exigeix un temps que està a disposició de l’altre, de fet, escoltar consisteix en dedicar-li temps, és estar disposat a perdre temps personal perquè l’altre persona pugi expressar-se. Qui calla és el qui realment dona la oportunitat de parlar. Avui dia en societats tan accelerades com la nostra és molt difícil escoltar.
L’acte d’escoltar requereix temps, hi ha tres formes temporals implicades.
En primer lloc, el temps de expressió. És necessari un cert temps per elaborar el missatge que volem transmetre i no sempre és fàcil aconseguir expressar el que realment sentim. Per fer-ho és molt important el lloc, les paraules, el to, el moment per expressar-se. Hi ha vegades que ens costa posar-hi les paraules perquè cal un bon domini del llenguatge. Un altre tret important és el fet que les persones no tenim la suficient capacitat de captar immediatament l’altre, els seu problema, el seu sentiment, el seu pensament etc... sense la locució. Si que és veritat que hi ha cops en els quals tenim una certa intuïció però no sabem sense parlar exactament el perquè del seu estat d’ànim. També cal destacar que les persones mai ens hem dit tot el que pensem, sentit etc... per aquest motiu cal lluitar contra la tendència a petrificar la imatge de l’altre i reduir aquella persona a un simple conjunt d’ estereotips. El fet de donar temps perquè l’altra persona perquè s’expressi és un signe de bona educació, però també és molt important el saber estar durant el període en qual l’altra persona està parlant, no cal dir amb paraules que un discurs s’està allargant i que tenim ganes de que pari de parlar, amb un solt gent o mirada involuntari l’altre s’ha adona i el més probable que enseguida calli llavors probablement hem perdut una gran informació.
En segon lloc, trobem el temps de comprensió, que és el temps necessari per assimilar i comprendre el missatge. No té perquè ser el mateix temps empleat en la expressió ja que hi ha missatges que es triguen molt temps a comprendre’ls o fins i tot hi ha vegades mai s’arriben a entendre’ls. Comprendre un missatge no és tan sols comprendre les paraules sinó també comprendre el missatge ocult.
Finalment, hi ha el temps de resposta, que és el temps que utilitzem per donar una resposta al missatge que hem escoltat i assimilat. Perquè una resposta sigui de qualitat és necessari que prèviament l’escolta hagi sigut bona, sinó una resposta sense comprendre el missatge ocasiona una gran incomunicació. Un gran enemic de la comunicació és la impaciència per part del receptor ja que l’emissor es sent condicionat per tant, acaba avanç i no explica bé el que vol transmetre, llavors el receptor contesta ràpid i sorgeix el malentès, en aquest cas estem parlant d’una mala comunicació.
Reflexió personal:
Sota el meu parer aquest capítol ha sigut molt interessant. Hi ha molts cops que el factor tems ens condiciona l’escolta, prioritzem molts cops coses que no són tan important com escoltar. En la societat que vivim avui dia mai tenim temps per dedicar-nos a les coses importants això ens ve d’una mala organització d’una societat accelerada que contagia a tothom aquesta acceleració. Per aquest motiu molts cop deixem d’escoltar a persones que ens podrien aportar gran informació, sense oblidar que el fet d’escoltar ens fa créixer. També penso que com bé a dit l’autor no tan sols requereix temps escoltar sinó també entendre i donar una resposta, per aconseguir això és necessari que l’escolta hagi sigut bona i sovint el temps no ens permet fer-ho correctament.
Finalment, m’agradaria destacar una idea que ha sortit al capítol. El procés de comprensió requereix un cert temps
No hay comentarios:
Publicar un comentario