
Els següents poemes són poemes els quals hem treballat a classe de comunicació.
CANÇÓ DE SALTAR A CORDA
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
..................................................................
Noia del tram
Noia del tram, tens l’esguard en el llibre,
i el full s’irisa
en veure’s cobejat.
I el cobrador s’intriga si giraràs el full:
sols per veure´t els ulls!
Que les cames se’t veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se’t veuen.
I la teva mà és clara
que la rosa del teu cos és tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!
I si jo ara baixés? – Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!
Joan Salvat-Papasseit
ALBA
El tic-tac del rellotge
i una pluja apagada
s'han trenat a mig aire del son.
L'alba s'esberla, cabellera grisa,
i es pentina davant d'un mirall entelat.
¿Quin ocell al compàs del rellotge
ha deixat el seu cant breu
ple degotís de la teulada?
Tomás Garcés
(foto extreta de google imatges)
