Dalt del cotxe

Dalt del cotxe hi ha una nina
que repica els cascavells
trenta quaranta l'ametlla amarganta
pinyol madur ves-te'n tu.
Si tu te'n vas nero nero nero,
si tu te'n vas nero nero nas.

Sota el pont.

Sota el pont, sota el pont
apa, doncs, passem-hi!
el nostre pont té dos pilars
passem sense tocarlos.
Tu passes, tu passes,
tu quedes presoner del pont!

Tres, sis, nou

Tres, sis, nou,
estira-li la cua, estira-li la cua

tres, sis, nou
estira-li la qualsevol.


Si l'esquirol no vol
estira-li la cua, estira-li la cua

Si l'esquirol no ho vol
estira-li la cua a qualsevol.

silenci

Si-len-ci, no et mo-guis,

Si-len-ci, no can-tis,

Si-len-ci, no par-lis,

la bo-ca tan-ca-da,

el-si-len-ci no no no so-na.

Tens un ble

Tens un ble tenc un ble,
per sa meva llumenera
tens un ble, tenc un ble
per sa llumenera de vostè.

ENDRECEM LES JOGUINES

A a la classe de música el professor al començar el curs va demanar que en grup creéssim una cançó, el meu grup vam ser la Elissenda Sanchéz, la Núria Masgrau, la Laia Bonamussa, la Sandra Santamaria, Laura Moreno i jo, la Rocío Carnero.
Nosaltres vàrem escollir el tema de endreçar perquè creiem que no hi havia cap cançó i que fomentés aquest moment tant important.

Aquesta és la nostra cançó:


Les joguines al
mig no poden estar,
si no volem
ensopegar.

s'ha acabat
l'hora de jugar
que em voldríeu
ajudar?

Participarem,
tots junts ho endreçarem
participarem
i aviat acabarem.

Les nines per
poder dormir,
Un conte els
haurem de llegir.

El cotxes els
farem rodar,
fins poder-los
aparcar.

Participarem
tots junts ho endreçarem
participarem
i aviat acabarem.


Així sona:

Bon dia nostre pare

Bon dia nostre pare, bon dia nostre rei!
Pagueu-nos la soldada, doncs és de dreta llei.

Bon dia fill, bon dia, digueu-me d'on veniu?
Venim de barcelona, bon pare aquí ens teniu.

Quin és el vostre ofici m'hauríeu d'explicar.
El nostre ofici, pare, mireulo com se fa.

Lireta lirondaina, lireta, lirondí.
Aquell qui té un ofici de fam no es pot morir.

De dintre d'una poma.

De dintre d'una poma,
l'orugueta mira a fora,
allà dins té cinc cambretes
perquè la casa és gran.

A dins de cada cambra,
hi ha quedat una llavor,
totes dormen i somnien
i passa la tardor.

El seu somni és un bell somni
perquè pensen que més tard,
la petita llavoreta
un nou pomer serà.

Peix peixet

Peix peixet,

de la canya de la canya

Peix peixet

de la canya al sarronet.

El cargol (Do, re, mi)

Do, re, mi al jardí
mi, fa, sol
hi ha un cargol,
fa, mi, re
molt lleuger,
mi, re, do
tot rodó.

Do, si, la
se'n va anar,
si, la, sol
ell tot sol
la, sol, fa
a viatjar,
mi, re, do
cap al Japó.

Cos

Els ulls són per mirar,
les mans per agafar.
El cap és per pensar i
el cor per estimar.
Xubi, dubi, dubi, dubi
uà, uà, uà
El cap és per pensar i
el cor per estimar.
Xubi, dubi, dubi, dubi
uà, uà, uà

Els dits són per tocar i
els peus per caminar.
El nas per olorar
la boca per parlar
Xubi, dubi, dubi, dubi
uà, uà, uà
El nas per olorar
la boca per parlar
Xubi, dubi, dubi, dubi
uà, uà, uà.

La llengua és per tastar;
les dents per mastegar
orelles per sentir
t'ho torno a repetir
Xubi, dubi, dubi, dubi
uà, uà, uà.
orelles per sentir
t'ho torno a repetir
Xubi, dubi, dubi, dubi
uà, uà, uà.

El ball de la civada

El ball de la civada jo us el cantaré,
el ball de la civada jo us el cantaré,
el pare quan la fangava feia així, feia així,
se'n dava un truc al pit i se'n girava així.

Treballem, treballem
que la civada,que la civada
treballem,treballem
que la civada guanyarem.

El ball de la civada jo us el cantaré,
el ball de la civada jo us el cantaré,
el pare quan la llaurava feia així, feia així,
se'n dava un truc al pit i se'n girava així.

Treballem, treballem
que la civada,que la civada
treballem,treballem
que la civada guanyarem.

El ball de la civada jo us el cantaré,
el ball de la civada jo us el cantaré,
el pare quan la sembrava feia així, feia així,
se'n dava un truc al pit i se'n girava així.

Treballem, treballem
que la civada,que la civada
treballem,treballem
que la civada guanyarem.

Mireu el que ens agarada

Mireu el que ens agarada quan juguem,
Mireu el que ens agarada quan juguem.
Quan cantem fem la, la, la, la, la!
Quan cantem fem la, la, la, la, la!

Mireu el que ens agarada quan juguem,
Mireu el que ens agarada quan juguem.
Quan piquem fem tam, tam, tam, tam, tam!
Quan piquem fem tam, tam, tam, tam, tam!

Mireu el que ens agarada quan juguem,
Mireu el que ens agarada quan juguem.
Quan toquem fem tererererè!
Quan toquem fem tererererè!

Mireu el que ens agarada quan juguem,
Mireu el que ens agarada quan juguem.
Amb la flauta tirulirulí!
Amb la flauta tirulirulí!

Mireu el que ens agarada quan juguem,
Mireu el que ens agarada quan juguem.
A peu coix fem pom, pom, pom, pom, pom!
A peu coix fem pom, pom, pom, pom, pom!

Mireu el que ens agarada quan juguem,
Mireu el que ens agarada quan juguem.
Quan dansem fem hop, hop, hop, hop, hop!
Quan dansem fem hop, hop, hop, hop, hop!

Mireu el que ens agarada quan juguem,
Mireu el que ens agarada quan juguem.
Quan saltem fem bum, bum, bum, bum, bum!
Quan saltem fem bum, bum, bum, bum, bum!

Si creix molt l'herbeta

Si creix molt l'herbeta,
s'hi amaga la llebreta,
i quan arriba el caçador
fuig lluny fent un gran bot!

Si corres depresa
i no fas gaire fresa,
el caçador se n'anirà
i res no pasarà!

L’AUDITORI

Divendres dia 20 de Novembre vam anar de sortida a l’Auditori. Aquesta visita va constar de tres part que són les següents:
La primera era la visita al museu de la música de Barcelona que està a l’auditori, allà ens van ensenyar els dos tipus de visites que ofereixen per als infants una es diu descobrim el museu de la música i és per nens de P-3, P-4 i P-5 i l’altre es diu Vine a trobar el teu instrument amic aquesta és per a nens de P-5, primer i segon de primària. Totes dues visites consten d’un plànol guia infantil perquè el puguin entendre.
Nosaltres la visita de Vine a trobar el teu instrument amic, vam poder veure i conèixer molt tipus d’instruments tan actual com antics. També vam conèixer instruments típics d’altres cultures que probablement moltes de les persones que vam acudir no sabíem ni que existien.



La segona part era un assaig del concert anomenat corda i descorda. Aquest concert va dirigit al públic infantil a partir de dos anys. Durant tota l’obra només van tocar instruments de corda i van ensenyar als nens molts sons peculiars que es poden arribar a fer amb aquest com per exemple el so que fa una vaca, un gat, un gos, un ocell etc... També van cantar i tocar cançons molt conegudes per als nens com tres, sis, nou, la gallina Ponicana, plou i fa sol, el Joan petit quan balla, cançons de bressol, entre d’altres. Va ser un espectacle molt curiós de veure i molt interessant. A l’hora de divertit, ja que anava acompanyat amb una representació que els músics no tan sols tocaven sinó que també actuaven per fer així que el concert fos més entretingut.


La tercera i última part va ser una xerrada en ens van fer explicant-nos la història de l’auditori, la funció de la música en l’educació, el concepte de música que té molta gent, com organitzen els serveis educatius de l’auditori, entre altres temes molt interessants.
Com a opinió personal meva, la visita al museu i el concert van estar molt bé, ami em va agradar molt, sobretot el concert perquè va ser molt entretingut i em va cridar molt l’atenció la infinitat de sons que es poden fer amb un instruments. També em va agradar molt com els músics van tocar i van actuar i sobretot com s’integraven en el públic trencant així la barrera que hi ha entre el públic i els músics. L’única cosa que no em va agradar va ser que la xerrada va semblar que no estigués preparada, perquè una de les noies va trigar molt en venir i a l’hora de exposar va donar la impressió que fos improvisat. Però això va ser l’única cosa que no em va agradar.

Decàleg per tenir cura de la veu

• Evitar el soroll.No parlar per damunt de les nostres possibilitats.

• Utilitzar bé els recursos vocals.

• No fumar.

• Mantenir una bona hidratació.

• Dormir prou i evitar els crits i les tensions psicològiques.

• Evitar la raspera i la tos.

• Parlar poc en cas de laringitis.

• Bona salut general, exercici i alimentació equilibrada.

• Anar a l'otirinolaringòleg.

OMNI (Objecte musical no identificat)

En la següent presentació podreu veure la fitxa tècnica del meu OMNI.

O M N I Objecte Musical No Identificat

View more presentations from rociocj.

Aquí us deixo el vídeo on es pot veure com es toca el meu instrument:





També deixo el l'audició:

Tipus de veus

"La veu és l'instrument més bonic però també el més difícil d'utilitzar" Ricahard Strauss

idees importants sobre les veus:

• La veu és l'element que suporta el principal mitjà de comunicació humana: el llenguatge.

• La veu cantada i parlada es forma gràcies a l'acció coordinada i inseparable de quasi tot el nostre cos.

• Aquesta és el resultat de la vibració de les cordes vocals posades en moviment per l'aire expulsat pels pulmons en passar per la laringe.

• La cavitat nasal i bocal fan de caixa de ressonància i donen el timbre a la veu.

• La tessitura varia bàsicament si parlem de veus de professionals del cant, veus educades o veus sense treballar.

Les veus humanes es classifiquen entre les femenines i les masculines.

Femenines:

• Soprano: És la més aguda. , es distingeix per la seva facilitat i espontaneïtat en el registre agut. Són veus potents en el agut i més dèbils en el registre greu. Canten habitualment des del Do3 al La4
  

• Mezzo Soprano: És una veu que no té els aguts de les sopranos ni els greus de la contralt, i en canvi té un registre mig molt expressiu i ple. La seva tessitura habitual és la del La2 a un Fa4
  

• Contralt: És la veu femenina més greu, en aquest registre la veu sona potent i rodona.La tessitura habitual és del Sol2 a al Re4
  

Masculines:

• Contratenor: És la veu masculina més aguda, amb un registre sobre-agut notable. Canta a la tessitura del contralts(del Sol2 a al Re4)

• Tenor: És una veu amb facilitat per els aguts i amb uns greus poc potents. Tenen la mateixa tessitura que els sopranos però una octava més greu( del Do3 al La3
  

• Baríton: És una veu a cavall entre els tenors i els baixos. La seva tessitura és com les de les Mezzos però amb una octava inferior (de La1 a Fa3).
  

• Baix: És la veu masculina més greu. Té la mateixa tessitura que la dels contralts però amb una octava més greu (Sol1 a Re3).
  

També trobem a les Veus blanques aquestes són les veus dels nens i les nenes i també les veus femenines.
Les veus infantils es classifiquen de la mateixa manera que les veus femenines, és a dir, sopranos, mezzo soprano i contralts. La tessitura més habitual en la que cantesn els nens/nes a les escoles va del Do3 al Mi4.

Canço infantil

L'altre dia a la classe de música vam composar una cançó infantil, i hem vaig adonar que no és tant difícil crear cançons divertides per als nens. La cançó la qual parlo és la següent:

L'AMISTAT
Si la margarida
fos molt eixerida
seria molt amiga
de la formiga.


Si l’escarabat
fos un cap pelat
seria molt amic
d’un mosquit.


Si tots fóssim amics
seria divertit
podríem fer un gran crit (aaaaa!)
a l’hora de partir.


Si un elefant
no fos tan gran
seria un bon company
del cigne de l’estany.


Si una viola
mengés tota sola
seria l’enveja de
tota l’escola.


Si tots fóssim amics
seria divertit
podríem fer un gran crit (aaaaa!)
a l’hora de partir.