Dimecres dia 18 de Novembre vam a anar a veure una exposició de la Eugènia Balcells anomenat freqüències al centre cultural Santa Mònica. Aquesta exposició constava de tres obres: La primera era com un passadís amb miralls on hi havia projectors que projectaven una gran sèrie de colors molt vius que s’ha anaven movent. Al final d’aquest passadís hi havia una paret platejada on també és projectava aquests colors. Aquesta obra crida molt l’atenció, ja que no és molt freqüent veure aquest tipus d’obres on la persona que la va a veure també forma part d’aquesta.
La següent obra era roda de colors. Aquesta personalment era la que més em va agradar. Consistia en una roda de pantalles de tela molt fina que permetia que la projecció traspassés a una pantalla gran que hi havia justament al davant. En aquestes projeccions veiem escenes de pel•lícules i documentals on només sortien una tonalitat de color, a mesura que les imatges anaven canviant la tonalitat projectada també. Sempre hi havia el mateix color, mai en una projecció apareixia dos colors diferents. Per veure la obra sencera s’havia de contemplar durant quaranta-cinc minuts. Llavors aquesta tornava a projectar les mateixes imatges que al inici. Per aquest motiu estem parlant d’una obra d’art cíclica.
L’última obra va ser laberint que feia homenatge al laberint d’horta. Aquesta obra també feia servir la mateixa estructura pantalles transplantaments al davant amb una pantalla opaca. Hi ha dos diferències respecte a l’altre obra. La primera és la forma de les pantalles fines, aquestes tenen la forma dels primers laberints. La segona diferència la veiem en les imatges que projecta. En aquesta les imatges que veiem són laberints, diversos laberints i des de diferents punts de vista.
Aquesta sortida va ser una de les que més em va agradar, sobretot com he dit abans la segona obra. Mai em cansava de mirar-la, em va cridar molt l’atenció i fins i tot va haver moments que vaig tornar a la meva infància, ja que sortien fragment de pel•lícules infantils de quan jo era petita. Per concloure m’agradaria dir que va ser una experiència molt positiva i molt millor del que em vaig arribar a imaginar.
Divendres dia 20 de Novembre vam anar de sortida a l’Auditori. Aquesta visita va constar de tres part que són les següents: La primera era la visita al museu de la música de Barcelona que està a l’auditori, allà ens van ensenyar els dos tipus de visites que ofereixen per als infants una es diu descobrim el museu de la música i és per nens de P-3, P-4 i P-5 i l’altre es diu Vine a trobar el teu instrument amic aquesta és per a nens de P-5, primer i segon de primària. Totes dues visites consten d’un plànol guia infantil perquè el puguin entendre. Nosaltres la visita de Vine a trobar el teu instrument amic, vam poder veure i conèixer molt tipus d’instruments tan actual com antics. També vam conèixer instruments típics d’altres cultures que probablement moltes de les persones que vam acudir no sabíem ni que existien.
La segona part era un assaig del concert anomenat corda i descorda. Aquest concert va dirigit al públic infantil a partir de dos anys. Durant tota l’obra només van tocar instruments de corda i van ensenyar als nens molts sons peculiars que es poden arribar a fer amb aquest com per exemple el so que fa una vaca, un gat, un gos, un ocell etc... També van cantar i tocar cançons molt conegudes per als nens com tres, sis, nou, la gallina Ponicana, plou i fa sol, el Joan petit quan balla, cançons de bressol, entre d’altres. Va ser un espectacle molt curiós de veure i molt interessant. A l’hora de divertit, ja que anava acompanyat amb una representació que els músics no tan sols tocaven sinó que també actuaven per fer així que el concert fos més entretingut.
La tercera i última part va ser una xerrada en ens van fer explicant-nos la història de l’auditori, la funció de la música en l’educació, el concepte de música que té molta gent, com organitzen els serveis educatius de l’auditori, entre altres temes molt interessants. Com a opinió personal meva, la visita al museu i el concert van estar molt bé, ami em va agradar molt, sobretot el concert perquè va ser molt entretingut i em va cridar molt l’atenció la infinitat de sons que es poden fer amb un instruments. També em va agradar molt com els músics van tocar i van actuar i sobretot com s’integraven en el públic trencant així la barrera que hi ha entre el públic i els músics. L’única cosa que no em va agradar va ser que la xerrada va semblar que no estigués preparada, perquè una de les noies va trigar molt en venir i a l’hora de exposar va donar la impressió que fos improvisat. Però això va ser l’única cosa que no em va agradar.
Dijous dia 19 de Novembre vàrem anar a la biblioteca Jaume Fuster a la plaça Leeseps de Barcelona. Allà vam veure un espectacle de teatre titulat un plat ple de poesia està. Era representat per un noi i una noia que amb el simple fet de parar taula ens van entretenir durant gairebé una hora recitant únicament poesia. Tots els poemes que recitaven eren poemes infantils ja que l’obra era dirigida al públic infantil. Però no tan sols van recitar poesies sinó cançons molt conegudes per als infants com són el cargol treu banya, quinze són quinze etc.. Nosaltres no tan sols vam anar a veure la actuació sinó que aquell dia hi havia uns petits convidats d’una escola, ells anaven a primer de primària i nosaltres havíem d’observar com actuaven. Jo personalment els vaig veure molt agust, ja que és van divertir molt gairebé van passar tota la funció rient. També els vaig veure molt participatius tota l’estona apareixia alguna veueta del públic amb aportacions molt divertides com “això també ho fa el meu pare”( quan la noia posava els plats i el noi els anava treien sense que ella s’ha n’adones), “el puc veure?”(quan el noi feia veure que parlava amb un pollet que hi havia en un plat). Aquesta sortida també va estar molt divertida, ja que l’obra era molt interessant i graciosa. També va estar una experiència molt maca perquè vam el comportament dels nens un una activitat d’aquest tipus.
Una de les activitats que vam fer va ser acompanyar a una alumna de tercer curs de magisteri infantil en el seu dia de pràctiques. Jo vaig anar a l’escola CEIP la Palmera amb l’Elisabeth i vàrem estar amb els nens de P-3 la classe del galls .A continuació veureu un diari d’aquell dia però primer faré una petita introducció:
Aquesta escola està situada al Carrer Concili de Trento, cantonada amb el Carrer Maresme. Per l’altra banda fa cantonada amb el carrer Puigcerdà. Aquests carrers estan al barri de sant Martí.
Aquesta és:
* Una escola d'educació infantil i primària.
* Un centre depenent de la Generalitat de Catalunya.
* Una escola pluralista i aconfesional.
* Respecten les diferents realitats i opcions religioses.
* Entenen la diversitat com un element integrador i enriquidor.
El meu dia a l’escola la palmera:
Eren les nou i els nens van entrar a l’escola per començar un nou dia ple de coses noves per aprendre. A la classe érem la Elisabeth (alumne de pràctiques), la Laura (mestre) i jo. Els nens amb la nostra ajuda es ficaven les bates desprès d’haver penjat el seu abric al seu lloc.
Un cop ficades anaven a seure al seu joc per poder així inicia el nou dia cantant el bon dia dia, una cançó que parla dels galls i tres o quatre cançons més. Això era ja un hàbit que els nens havien assumit ja que ho feien casa dia, una cosa que em va fer molta gràcia va ser que uns quants nens abans que la cançó acabés ja estaven cantant la següent.
Finalitzat l’estona de cant els nens van seure en rotllana per continuar una activitat que ja havien fet dies abans. Aquesta activitat consistia en fer una conversa on li diguessin a la mestra coses que preguntarien o que volien veure quan anessin a la granja a veure els galls. Vaig observar que la majoria de nens deien el mateix que havia dit el company, o bé deien el mateix de la conversa anterior(aquesta consistia en dir coses que feien o tenien els galls).
Amb tanta xerrameca l’hora de l’esmorzar va arribar i els nens primer van anar al lavabo, és van rentar les mans i van agafar la carmanyola on duien l’esmorzar. Quan acabaven els hi donàvem un got d’aigua que ells mateixos els agafaven del lloc on eren penjats. Tot això es feia a classe i quan tothom va acabar vam anar al pati, on van jugar durant una bona estona. Després de jugar vam entrar a classe i els hi vam ficar una música de relaxació, vam apagar les llums i els nens amb el cap a sobre dels braços plegats van tancar els ulls, mentrestant nosaltres tres ens anàvem passejant fent-los carícies per la cara i pel coll.
Al cap d’una estona els vam cantar una cançó i els nens es van anar aixecant. Com ja quedava poquet per anar a dinar van jugar amb plastilina i fen, fen va arribar l’hora de dinar! Els nens van marxar i ja ens havia passat tot el matí, ja eren les 12:30 i hem quedava l’estoneta de desprès de dinar per estar amb ells...
Vam entrar a les tres, tothom va seure al seu lloc, i vam tornar la relaxació comentada anteriorment. Al cap d’una estona vam encendre les llums i els hi vam cantar una cançó.
Després d’això els nens ja sabien que tocava conte perquè sempre que venia la mestra Marta els explicava el conte del patufet. Dons així va ser, la Marta els hi va explicar el conte, però els nens també van contribuir molt perquè molts d’ells casi bé se’l sabien de memòria. Amb un conte contat conte acabat van marxar al pati a jugar durant una bona estona i així vam arribar a un quart de cinc. Arribada aquesta hora els nens van entrar a classe i van recollir esperant que fossin dos quarts per així marxar ja a casa.
Observacions
Espais: Aquesta escola és una escola que ja funciona des de fa uns quants anys i els seus espais com a conseqüència no es veien gaire nous. Cal dir que no era un centre fred, sinó més bé acollidor. Pel que fa a la llum a la classe no entrava gaire llum natural i per aquest motiu feia falta tenir els florescents encesos. Cal destacar que jo no vaig veure gaire espais adaptats a nens, o persones amb discapacitats físiques, ja que per accedir al centre hi ha unes petites escales, i de la classe al pati també hi ha uns quants esglaons.
Relació mestre alumne: Pel que vaig poder observar si que hi havia un contacte físic però sota el meu parer crec que no era suficient.
Nens amb necessitats: Aquest aspecte va ser un molt important ,a la meva classe hi havia una nena amb sindrome de dow, pel que vaig observar va ser que la mestra d’urant tot el dia no li va fer gaire cas.
Conclusió: Per una banda la meva experiència amb l’escola no va ser com m’esperava, no em va agradar gaire, dons era com molt dirigit i pautat sense donar lloc a la espontaneïtat que acostumen aportar sempre els nens. Per un altra banda, la meva experiència amb els nens va ser molt bona, i em van donar moltes ganes i il·lusió per continuar en aquesta carrera i formar-me per ser una futura mestre.
Després de la conferència de l’Eulalia Bosch ens vam anar a Cerdanyola del Vallès a fer tots els recorreguts del jardí de cordes! Un cop allà ens vam posar l’arnès i el monitor ens va explicar les normes com per exemple que a les línees de vida que hi havia no es podien treure els dos mosquetons a l’hora per poder canviar, sinó que primer canviàvem un i després l’altre, perquè sinó estaríem a x metres del terra sense seguretat i amb molts números per caure. Al acabar la explicació vàrem fer el recorregut d’iniciació que era obligatori per tothom sinó no et deixaven fer els altres. Aquest era un recorregut molt fàcil i sense cap complicació. L’única cosa que em va fer més respecte va ser la liana però ho vaig superar sense cap problema. Desprès de finalitzar aquest darrer circuit vaig voler fer el blau* perquè tenia activitats molt divertides però era molt alt, i a mi les altures em fan molta por. Llavors vaig anar a fer el verd que era molt més baixet. En aquest vaig estar una bona estona per poder-me muntar perquè hi havia molta cua. Quan ja vaig començar a fer-ho m’ho vaig passar d’allò més bé
* L’ordre de colors de més fàcil a més difícil era aquest: Verd, blau,vermell, taronja, negre.
Durant la setmana del dilluns 16 de novembre al divendres 20 de novembre vàrem fer una setmana d’activitats on es pretenia fer sortides que estiguessin relacionades amb les diferents assignatures d’aquest primer semestre.
EL16 de novembre va venir a donar-nos una conferència de la filòsofa Eulàlia Bosch anomenada fer de mestres. Idees a destacar: - Els més estrangers són els nens (no coneixen res, per tant, no poden comparar) -Cita Joan Brosa que diu que li van ensenyar a conèixer la vida però no viure-la. (No hem de fer això amb els nens). - Va comparar els nens amb les vaques, ja que cal sortir a la natura a buscar l'aliment(ciutat) i desprès cal anar a un lloc tranquil on assimilar-lo i romiar-ho (escola). - Va ensenyar una fotografia buides en files on algú reproduïa la lliçó,aquí veiem una crítica al tipus de mestre que no li importa els coneixements que puguin arribar a assolir. -També va ensenyar un altra fotografia en la qual fa una metàfora a l'escola que mira a fora contra l'escola que mira a dins. -Els nens són curiosos per necessitat.
.JPG){kind=small}
Entradas
