CEIP la Palmera

Dimarts 17 de novembre

Una de les activitats que vam fer va ser acompanyar a una alumna de tercer curs de magisteri infantil en el seu dia de pràctiques. Jo vaig anar a l’escola CEIP la Palmera amb l’Elisabeth i vàrem estar amb els nens de P-3 la classe del galls .A continuació veureu un diari d’aquell dia però primer faré una petita introducció:

Aquesta escola està situada al Carrer Concili de Trento, cantonada amb el Carrer Maresme. Per l’altra banda fa cantonada amb el carrer Puigcerdà. Aquests carrers estan al barri de sant Martí.

Aquesta és:

* Una escola d'educació infantil i primària.
* Un centre depenent de la Generalitat de Catalunya.
* Una escola pluralista i aconfesional.
* Respecten les diferents realitats i opcions religioses.
* Entenen la diversitat com un element integrador i enriquidor.

El meu dia a l’escola la palmera:

Eren les nou i els nens van entrar a l’escola per començar un nou dia ple de coses noves per aprendre. A la classe érem la Elisabeth (alumne de pràctiques), la Laura (mestre) i jo. Els nens amb la nostra ajuda es ficaven les bates desprès d’haver penjat el seu abric al seu lloc.

Un cop ficades anaven a seure al seu joc per poder així inicia el nou dia cantant el bon dia dia, una cançó que parla dels galls i tres o quatre cançons més. Això era ja un hàbit que els nens havien assumit ja que ho feien casa dia, una cosa que em va fer molta gràcia va ser que uns quants nens abans que la cançó acabés ja estaven cantant la següent.

Finalitzat l’estona de cant els nens van seure en rotllana per continuar una activitat que ja havien fet dies abans. Aquesta activitat consistia en fer una conversa on li diguessin a la mestra coses que preguntarien o que volien veure quan anessin a la granja a veure els galls. Vaig observar que la majoria de nens deien el mateix que havia dit el company, o bé deien el mateix de la conversa anterior(aquesta consistia en dir coses que feien o tenien els galls).

Amb tanta xerrameca l’hora de l’esmorzar va arribar i els nens primer van anar al lavabo, és van rentar les mans i van agafar la carmanyola on duien l’esmorzar. Quan acabaven els hi donàvem un got d’aigua que ells mateixos els agafaven del lloc on eren penjats. Tot això es feia a classe i quan tothom va acabar vam anar al pati, on van jugar durant una bona estona. Després de jugar vam entrar a classe i els hi vam ficar una música de relaxació, vam apagar les llums i els nens amb el cap a sobre dels braços plegats van tancar els ulls, mentrestant nosaltres tres ens anàvem passejant fent-los carícies per la cara i pel coll.

Al cap d’una estona els vam cantar una cançó i els nens es van anar aixecant. Com ja quedava poquet per anar a dinar van jugar amb plastilina i fen, fen va arribar l’hora de dinar! Els nens van marxar i ja ens havia passat tot el matí, ja eren les 12:30 i hem quedava l’estoneta de desprès de dinar per estar amb ells...

Vam entrar a les tres, tothom va seure al seu lloc, i vam tornar la relaxació comentada anteriorment. Al cap d’una estona vam encendre les llums i els hi vam cantar una cançó.

Després d’això els nens ja sabien que tocava conte perquè sempre que venia la mestra Marta els explicava el conte del patufet. Dons així va ser, la Marta els hi va explicar el conte, però els nens també van contribuir molt perquè molts d’ells casi bé se’l sabien de memòria. Amb un conte contat conte acabat van marxar al pati a jugar durant una bona estona i així vam arribar a un quart de cinc. Arribada aquesta hora els nens van entrar a classe i van recollir esperant que fossin dos quarts per així marxar ja a casa.

Observacions

Espais: Aquesta escola és una escola que ja funciona des de fa uns quants anys i els seus espais com a conseqüència no es veien gaire nous. Cal dir que no era un centre fred, sinó més bé acollidor. Pel que fa a la llum a la classe no entrava gaire llum natural i per aquest motiu feia falta tenir els florescents encesos. Cal destacar que jo no vaig veure gaire espais adaptats a nens, o persones amb discapacitats físiques, ja que per accedir al centre hi ha unes petites escales, i de la classe al pati també hi ha uns quants esglaons.

Relació mestre alumne: Pel que vaig poder observar si que hi havia un contacte físic però sota el meu parer crec que no era suficient.

Nens amb necessitats: Aquest aspecte va ser un molt important ,a la meva classe hi havia una nena amb sindrome de dow, pel que vaig observar va ser que la mestra d’urant tot el dia no li va fer gaire cas.

Conclusió: Per una banda la meva experiència amb l’escola no va ser com m’esperava, no em va agradar gaire, dons era com molt dirigit i pautat sense donar lloc a la espontaneïtat que acostumen aportar sempre els nens. Per un altra banda, la meva experiència amb els nens va ser molt bona, i em van donar moltes ganes i il·lusió per continuar en aquesta carrera i formar-me per ser una futura mestre.