.JPG){kind=small}
Entradas
Capítols 1 i 2
L’ART DE SABER ESCOLTAR
FRANCESC TORRALBA “Escoltar i sentir” i “Depurar prejudicis”. A: L’art de saber escoltar. 6ª ed. Lleida: Pagès editors, 2006. p. 13-22.
ISBN: 978-84-9779-415-2
Fracesc Torralba i Roselló (Barcelona 1967) és doctor de filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i doctor de teologia en la Facultat de Teologia de Catalunya (1997). És professor de la universitat Ramon Llull i al llarg de la seva trajectòria ha rebut diferents premis i reconeixements, entre ells el Premi Extraordinari de la Llicenciatura i el Doctorat, així com diversos premis d’assaig. Ha publicat una quarantena de llibres. Entre els més celebrats hi ha Rostres del silenci (1996) i Cent valors per viure (2001).
En aquesta lectura hem treballat dos capítols. El tema tractat en el capítol anomenat “Escoltar i sentir” és sobre l’acte de l’escolta.
Molts cops acostumem a confondre escoltar amb sentir. Aquest últim és totalment diferent al primer, ja que sentir és percebre un so, per tant, és un acte involuntari, ja que no decidim el què volem sentir.
Per un altra banda, veiem com escoltar és un acte voluntari en el qual el seu objectiu és arribar a comprendre a la persona que parla. D’ aquesta manera, podem dir que és un acte lliure, ja que decidim a qui i què volem escoltar. El que ens fa seleccionar què volem escoltar és un desig, una intuïció, com més gran sigui aquest desig més receptiva és l’escolta.
Cal destacar també el fet de que ningú pot obligar a escoltar perquè com hem dit avanç és un acte voluntari podríem dir doncs que és un dels actes més lliures de la persona. Si es veritat que podem fer veure que escoltem. Per aquest motiu no podem garantir mai que siguem escoltats sempre. Per tant, el fet d’escoltar és una manera de manifestar el nostre respecte a l’altra persona.
L’ escolta es relaciona amb una expectativa creada prèviament a la decisió de escoltar o no, això pot ser un obstacle perquè escoltem als qui creiem que hem d’escoltar i excloem els qui es mereixem ser escoltats. Per tan, és una forma de discriminació.
Cal dir però que l’esser humà no pot escoltar a tothom com bé diu l’autor “no tenim ni l’espai, mi el temps, ni la capacitat” per fer-ho per aquest motiu cal estar molt segurs i no fiar-se únicament de la intuïció ja que ens podem equivocar.
L’escolta aparentment pot semblar una activitat que no requereix cap mena d’esforç però no és així perquè aquest exercici comporta molt esforç i constància, ja que la dispersió, la tendència a tancar-nos en nosaltres mateixos i desconnectar amb la resta sempre estan presents. Podem diferenciar dos tipus d’escolta per una banda l’escolta superficial, i per un altra l’escolta profunda que és la que necessitem per entendre la paraula profunda.
Les persones estem acostumades a escoltar normalment als qui pensen igual que nosaltres, però no ens adonem que el veritable repte hi es a escoltar als qui no pensen de la mateixa manera, un cop fem aquest acte ens va créixer d’una manera inesperada.
Cal destacar també, que l’escolta és una part fonamental per a la comunicació ja que si no escoltéssim no podríem parlar, això ho veiem quan pensem en l’aprenentatge del parlar, nosaltres som capaços de parlar perquè de petits vàrem escoltar als nostres pares, avis, mestres parlar.
L’altre capítol treballat s’anomena “Depurar prejudicis”. Per escoltar correctament cal eliminar tots els prejudicis i les imatges cap a l’altre persona. Molts cops aquest fets pot provocar que l’altre no sigui escoltat i fins i tot pot arribar que ni s’estableixi un diàleg per aquesta raó. És molt important no confondre la imatge de l’altre amb realment qui és l’altre. La persona sempre supera la imatge que es té d’ella, ja que la imatge és com bé diu l’autor “una representació la qual redueix la complexitat de l’altre”. Per aquest motiu cal ser receptiu a l’altre i no deixar-se endur per la imatge. Segons com sigui aquesta predisposarà o impossibilitarà.
L’acte de escoltar no és gens fàcil, l’esser humà tenim la capacitat d’escoltar però en molts casos no tenim la disposició. A l’hora d’escoltar existeixen dos tipus de dificultats, per una banda les dificultats externes( sorolls, distancia, xivarri, etc...) i per un altre les dificultats internes( principalment els prejudicis)que són molt pitjor que les altres.
Finalment, ens adonem que els prejudicis són un dels pitjors enemics de la comunicació per aquest motiu cal alliberar-nos dels prejudicis i per fer-ho cal ser conscients però a l’hora per fer això cal escoltar a la resta de gent. Així doncs els diàleg és el millor remei contra els prejudicis.
Reflexió personal:
L’escolta és de gran importància, que és un dels actes més importants en la comunicació. Però molts cops no estem disposats a fer-ho per els prejudicis cap a certes persones o perquè simplement no ens ve de gust.
Penso que a l’escola s’hauria d’ensenyar el valor que té escoltar i ensenyar a fer-ho.
Un altra cosa que considero molt important és el mal que fan els prejudicis a la comunicació, ja que molts cops en deixem endur per això i no som capaços d’escoltar i anar més enllà. Tota persona ha de ser escoltada i no ser jutjada per la imatge que es té d’ella, perquè com molt bé a dit l’autor, les imatges són representacions que redueixen la complexitat de la persona.
També m’agrada’t molt la manera com l’autor s’ha expressat, ja que ha sigut d’una manera clara i precisa sense repeticions.
ISBN: 978-84-9779-415-2
Fracesc Torralba i Roselló (Barcelona 1967) és doctor de filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i doctor de teologia en la Facultat de Teologia de Catalunya (1997). És professor de la universitat Ramon Llull i al llarg de la seva trajectòria ha rebut diferents premis i reconeixements, entre ells el Premi Extraordinari de la Llicenciatura i el Doctorat, així com diversos premis d’assaig. Ha publicat una quarantena de llibres. Entre els més celebrats hi ha Rostres del silenci (1996) i Cent valors per viure (2001).
En aquesta lectura hem treballat dos capítols. El tema tractat en el capítol anomenat “Escoltar i sentir” és sobre l’acte de l’escolta.
Molts cops acostumem a confondre escoltar amb sentir. Aquest últim és totalment diferent al primer, ja que sentir és percebre un so, per tant, és un acte involuntari, ja que no decidim el què volem sentir.
Per un altra banda, veiem com escoltar és un acte voluntari en el qual el seu objectiu és arribar a comprendre a la persona que parla. D’ aquesta manera, podem dir que és un acte lliure, ja que decidim a qui i què volem escoltar. El que ens fa seleccionar què volem escoltar és un desig, una intuïció, com més gran sigui aquest desig més receptiva és l’escolta.
Cal destacar també el fet de que ningú pot obligar a escoltar perquè com hem dit avanç és un acte voluntari podríem dir doncs que és un dels actes més lliures de la persona. Si es veritat que podem fer veure que escoltem. Per aquest motiu no podem garantir mai que siguem escoltats sempre. Per tant, el fet d’escoltar és una manera de manifestar el nostre respecte a l’altra persona.
L’ escolta es relaciona amb una expectativa creada prèviament a la decisió de escoltar o no, això pot ser un obstacle perquè escoltem als qui creiem que hem d’escoltar i excloem els qui es mereixem ser escoltats. Per tan, és una forma de discriminació.
Cal dir però que l’esser humà no pot escoltar a tothom com bé diu l’autor “no tenim ni l’espai, mi el temps, ni la capacitat” per fer-ho per aquest motiu cal estar molt segurs i no fiar-se únicament de la intuïció ja que ens podem equivocar.
L’escolta aparentment pot semblar una activitat que no requereix cap mena d’esforç però no és així perquè aquest exercici comporta molt esforç i constància, ja que la dispersió, la tendència a tancar-nos en nosaltres mateixos i desconnectar amb la resta sempre estan presents. Podem diferenciar dos tipus d’escolta per una banda l’escolta superficial, i per un altra l’escolta profunda que és la que necessitem per entendre la paraula profunda.
Les persones estem acostumades a escoltar normalment als qui pensen igual que nosaltres, però no ens adonem que el veritable repte hi es a escoltar als qui no pensen de la mateixa manera, un cop fem aquest acte ens va créixer d’una manera inesperada.
Cal destacar també, que l’escolta és una part fonamental per a la comunicació ja que si no escoltéssim no podríem parlar, això ho veiem quan pensem en l’aprenentatge del parlar, nosaltres som capaços de parlar perquè de petits vàrem escoltar als nostres pares, avis, mestres parlar.
L’altre capítol treballat s’anomena “Depurar prejudicis”. Per escoltar correctament cal eliminar tots els prejudicis i les imatges cap a l’altre persona. Molts cops aquest fets pot provocar que l’altre no sigui escoltat i fins i tot pot arribar que ni s’estableixi un diàleg per aquesta raó. És molt important no confondre la imatge de l’altre amb realment qui és l’altre. La persona sempre supera la imatge que es té d’ella, ja que la imatge és com bé diu l’autor “una representació la qual redueix la complexitat de l’altre”. Per aquest motiu cal ser receptiu a l’altre i no deixar-se endur per la imatge. Segons com sigui aquesta predisposarà o impossibilitarà.
L’acte de escoltar no és gens fàcil, l’esser humà tenim la capacitat d’escoltar però en molts casos no tenim la disposició. A l’hora d’escoltar existeixen dos tipus de dificultats, per una banda les dificultats externes( sorolls, distancia, xivarri, etc...) i per un altre les dificultats internes( principalment els prejudicis)que són molt pitjor que les altres.
Finalment, ens adonem que els prejudicis són un dels pitjors enemics de la comunicació per aquest motiu cal alliberar-nos dels prejudicis i per fer-ho cal ser conscients però a l’hora per fer això cal escoltar a la resta de gent. Així doncs els diàleg és el millor remei contra els prejudicis.
Reflexió personal:
L’escolta és de gran importància, que és un dels actes més importants en la comunicació. Però molts cops no estem disposats a fer-ho per els prejudicis cap a certes persones o perquè simplement no ens ve de gust.
Penso que a l’escola s’hauria d’ensenyar el valor que té escoltar i ensenyar a fer-ho.
Un altra cosa que considero molt important és el mal que fan els prejudicis a la comunicació, ja que molts cops en deixem endur per això i no som capaços d’escoltar i anar més enllà. Tota persona ha de ser escoltada i no ser jutjada per la imatge que es té d’ella, perquè com molt bé a dit l’autor, les imatges són representacions que redueixen la complexitat de la persona.
També m’agrada’t molt la manera com l’autor s’ha expressat, ja que ha sigut d’una manera clara i precisa sense repeticions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario