Poema personal

L’altre dia a classe de comunicació la professora ens va dir que triéssim un número, jo vaig triar el sis, llavors un cop a la biblioteca triar una secció contar el número triat de llibres (en el meu cas sis) agafar el llibre que feia el número sis, anar a la pàg. número escollit( en al meu cas pàg. 6) i contar tantes línies com el número que havíem triat i copiar-la integrament. Un cop copiada la frase des de aquell llibre es tornava a contar el número que havíem triat en els llibres, i és tornava a repetir el procés. Calia repetir aquest procés tants cops com fes falta.
El resultat de tot aixó és el poema següent:

CINEMA

Ara seva serà,
molt amable va exclamar!
el color groc començava a descarregà.

De la senyora de la botiga és l’amagatall,
ella les hores s’havia d’apuntar
perquè la gent pogués entrar.

Sobre tot per als nens és un lloc privilegiat,
El cotó fluix el trobes només arribar
juntament amb les crispetes preparades per emportar.

Si avui vols seure aquells coixins,
gaire t’ho hauràs de pensar
sinó la terror et perdràs.