REFRANYER PERSONAL

La darrera classe de Comunicació Oral, escrita i digital. Vàrem crear un refranyer personal, partint de quinze refranys que ens va dir la professora, aquests refranys són els següents:

Qui llengua té,
a Roma va.

Parlant,
la gent s’entén.

Qui s’espera,
es desespera.

Tal faràs,
tal trobaràs.

Sense menjar,
no es pot viure.

Qui presum,
té el cap ple de fum.

Geni i figura,
fins a la sepultura.

Qui menja sopes,
se les pensa totes.

Qui canta a la taula i es pixa al llit,
no té al cap gaire eixerit.

Dins del pot petit,
hi ha la bona confitura.

Març ventós i abril plujós.
torna l’home rabiós.

Qui no s’arrisca,
no pisca.

Qui t’entengui,
que et compri.

Qui vol presumir,
ha de patir.


No hi ha any,
sense refrany.

Llavors, la activitat consistia en ajuntar la primera part d’un refrany amb la segona part d’un altre, respectant sempre la estructura típica dels refranys( dues liniers).
Com ha resultat d’aquesta activitat ha sorgit el següent refranyer personal.

Qui llengua té,
la gent s’entén.

Parlant,
A Roma va.

Sense menjar,
es desespera.

Tal faràs,
fins a la sepultura.

Qui presum
se les pensa totes.

Geni i figura,
no té el seny gaire eixerit.

Qui t’entengui,
ha de patir.

Dins del pot petit,
no pisca.

Març ventós i abril plujós,
que et comprin.

Qui s’espera,
té el cap ple de fum.

Qui menja sopes,
hi ha la bona confitura.

No hi ha any,
no es pot viure.

Qui vol presumir,
tal trobaràs.

Qui canta a la taula i es pixa al llit,
torna l’home rabiós.