L’AUDITORI

Divendres dia 20 de Novembre vam anar de sortida a l’Auditori. Aquesta visita va constar de tres part que són les següents:
La primera era la visita al museu de la música de Barcelona que està a l’auditori, allà ens van ensenyar els dos tipus de visites que ofereixen per als infants una es diu descobrim el museu de la música i és per nens de P-3, P-4 i P-5 i l’altre es diu Vine a trobar el teu instrument amic aquesta és per a nens de P-5, primer i segon de primària. Totes dues visites consten d’un plànol guia infantil perquè el puguin entendre.
Nosaltres la visita de Vine a trobar el teu instrument amic, vam poder veure i conèixer molt tipus d’instruments tan actual com antics. També vam conèixer instruments típics d’altres cultures que probablement moltes de les persones que vam acudir no sabíem ni que existien.



La segona part era un assaig del concert anomenat corda i descorda. Aquest concert va dirigit al públic infantil a partir de dos anys. Durant tota l’obra només van tocar instruments de corda i van ensenyar als nens molts sons peculiars que es poden arribar a fer amb aquest com per exemple el so que fa una vaca, un gat, un gos, un ocell etc... També van cantar i tocar cançons molt conegudes per als nens com tres, sis, nou, la gallina Ponicana, plou i fa sol, el Joan petit quan balla, cançons de bressol, entre d’altres. Va ser un espectacle molt curiós de veure i molt interessant. A l’hora de divertit, ja que anava acompanyat amb una representació que els músics no tan sols tocaven sinó que també actuaven per fer així que el concert fos més entretingut.


La tercera i última part va ser una xerrada en ens van fer explicant-nos la història de l’auditori, la funció de la música en l’educació, el concepte de música que té molta gent, com organitzen els serveis educatius de l’auditori, entre altres temes molt interessants.
Com a opinió personal meva, la visita al museu i el concert van estar molt bé, ami em va agradar molt, sobretot el concert perquè va ser molt entretingut i em va cridar molt l’atenció la infinitat de sons que es poden fer amb un instruments. També em va agradar molt com els músics van tocar i van actuar i sobretot com s’integraven en el públic trencant així la barrera que hi ha entre el públic i els músics. L’única cosa que no em va agradar va ser que la xerrada va semblar que no estigués preparada, perquè una de les noies va trigar molt en venir i a l’hora de exposar va donar la impressió que fos improvisat. Però això va ser l’única cosa que no em va agradar.

Un plat ple de poesia està

Dijous dia 19 de Novembre vàrem anar a la biblioteca Jaume Fuster a la plaça Leeseps de Barcelona.
Allà vam veure un espectacle de teatre titulat un plat ple de poesia està. Era representat per un noi i una noia que amb el simple fet de parar taula ens van entretenir durant gairebé una hora recitant únicament poesia. Tots els poemes que recitaven eren poemes infantils ja que l’obra era dirigida al públic infantil. Però no tan sols van recitar poesies sinó cançons molt conegudes per als infants com són el cargol treu banya, quinze són quinze etc..
Nosaltres no tan sols vam anar a veure la actuació sinó que aquell dia hi havia uns petits convidats d’una escola, ells anaven a primer de primària i nosaltres havíem d’observar com actuaven. Jo personalment els vaig veure molt agust, ja que és van divertir molt gairebé van passar tota la funció rient. També els vaig veure molt participatius tota l’estona apareixia alguna veueta del públic amb aportacions molt divertides com “això també ho fa el meu pare”( quan la noia posava els plats i el noi els anava treien sense que ella s’ha n’adones), “el puc veure?”(quan el noi feia veure que parlava amb un pollet que hi havia en un plat).
Aquesta sortida també va estar molt divertida, ja que l’obra era molt interessant i graciosa. També va estar una experiència molt maca perquè vam el comportament dels nens un una activitat d’aquest tipus.

Poemes treballats a calsse

Els següents poemes són poemes els quals hem treballat a classe de comunicació.

CANÇÓ DE SALTAR A CORDA


La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.


A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.


Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.

..................................................................


Noia del tram
Noia del tram, tens l’esguard en el llibre,
i el full s’irisa
en veure’s cobejat.
I el cobrador s’intriga si giraràs el full:
sols per veure´t els ulls!

Que les cames se’t veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se’t veuen.

I la teva mà és clara
que la rosa del teu cos és tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? – Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

Joan Salvat-Papasseit



ALBA
El tic-tac del rellotge
i una pluja apagada
s'han trenat a mig aire del son.
L'alba s'esberla, cabellera grisa,
i es pentina davant d'un mirall entelat.
¿Quin ocell al compàs del rellotge
ha deixat el seu cant breu
ple degotís de la teulada?
Tomás Garcés



(foto extreta de google imatges)

CEIP la Palmera

Dimarts 17 de novembre

Una de les activitats que vam fer va ser acompanyar a una alumna de tercer curs de magisteri infantil en el seu dia de pràctiques. Jo vaig anar a l’escola CEIP la Palmera amb l’Elisabeth i vàrem estar amb els nens de P-3 la classe del galls .A continuació veureu un diari d’aquell dia però primer faré una petita introducció:

Aquesta escola està situada al Carrer Concili de Trento, cantonada amb el Carrer Maresme. Per l’altra banda fa cantonada amb el carrer Puigcerdà. Aquests carrers estan al barri de sant Martí.

Aquesta és:

* Una escola d'educació infantil i primària.
* Un centre depenent de la Generalitat de Catalunya.
* Una escola pluralista i aconfesional.
* Respecten les diferents realitats i opcions religioses.
* Entenen la diversitat com un element integrador i enriquidor.

El meu dia a l’escola la palmera:

Eren les nou i els nens van entrar a l’escola per començar un nou dia ple de coses noves per aprendre. A la classe érem la Elisabeth (alumne de pràctiques), la Laura (mestre) i jo. Els nens amb la nostra ajuda es ficaven les bates desprès d’haver penjat el seu abric al seu lloc.

Un cop ficades anaven a seure al seu joc per poder així inicia el nou dia cantant el bon dia dia, una cançó que parla dels galls i tres o quatre cançons més. Això era ja un hàbit que els nens havien assumit ja que ho feien casa dia, una cosa que em va fer molta gràcia va ser que uns quants nens abans que la cançó acabés ja estaven cantant la següent.

Finalitzat l’estona de cant els nens van seure en rotllana per continuar una activitat que ja havien fet dies abans. Aquesta activitat consistia en fer una conversa on li diguessin a la mestra coses que preguntarien o que volien veure quan anessin a la granja a veure els galls. Vaig observar que la majoria de nens deien el mateix que havia dit el company, o bé deien el mateix de la conversa anterior(aquesta consistia en dir coses que feien o tenien els galls).

Amb tanta xerrameca l’hora de l’esmorzar va arribar i els nens primer van anar al lavabo, és van rentar les mans i van agafar la carmanyola on duien l’esmorzar. Quan acabaven els hi donàvem un got d’aigua que ells mateixos els agafaven del lloc on eren penjats. Tot això es feia a classe i quan tothom va acabar vam anar al pati, on van jugar durant una bona estona. Després de jugar vam entrar a classe i els hi vam ficar una música de relaxació, vam apagar les llums i els nens amb el cap a sobre dels braços plegats van tancar els ulls, mentrestant nosaltres tres ens anàvem passejant fent-los carícies per la cara i pel coll.

Al cap d’una estona els vam cantar una cançó i els nens es van anar aixecant. Com ja quedava poquet per anar a dinar van jugar amb plastilina i fen, fen va arribar l’hora de dinar! Els nens van marxar i ja ens havia passat tot el matí, ja eren les 12:30 i hem quedava l’estoneta de desprès de dinar per estar amb ells...

Vam entrar a les tres, tothom va seure al seu lloc, i vam tornar la relaxació comentada anteriorment. Al cap d’una estona vam encendre les llums i els hi vam cantar una cançó.

Després d’això els nens ja sabien que tocava conte perquè sempre que venia la mestra Marta els explicava el conte del patufet. Dons així va ser, la Marta els hi va explicar el conte, però els nens també van contribuir molt perquè molts d’ells casi bé se’l sabien de memòria. Amb un conte contat conte acabat van marxar al pati a jugar durant una bona estona i així vam arribar a un quart de cinc. Arribada aquesta hora els nens van entrar a classe i van recollir esperant que fossin dos quarts per així marxar ja a casa.

Observacions

Espais: Aquesta escola és una escola que ja funciona des de fa uns quants anys i els seus espais com a conseqüència no es veien gaire nous. Cal dir que no era un centre fred, sinó més bé acollidor. Pel que fa a la llum a la classe no entrava gaire llum natural i per aquest motiu feia falta tenir els florescents encesos. Cal destacar que jo no vaig veure gaire espais adaptats a nens, o persones amb discapacitats físiques, ja que per accedir al centre hi ha unes petites escales, i de la classe al pati també hi ha uns quants esglaons.

Relació mestre alumne: Pel que vaig poder observar si que hi havia un contacte físic però sota el meu parer crec que no era suficient.

Nens amb necessitats: Aquest aspecte va ser un molt important ,a la meva classe hi havia una nena amb sindrome de dow, pel que vaig observar va ser que la mestra d’urant tot el dia no li va fer gaire cas.

Conclusió: Per una banda la meva experiència amb l’escola no va ser com m’esperava, no em va agradar gaire, dons era com molt dirigit i pautat sense donar lloc a la espontaneïtat que acostumen aportar sempre els nens. Per un altra banda, la meva experiència amb els nens va ser molt bona, i em van donar moltes ganes i il·lusió per continuar en aquesta carrera i formar-me per ser una futura mestre.

Naturpark

Després de la conferència de l’Eulalia Bosch ens vam anar a Cerdanyola del Vallès a fer tots els recorreguts del jardí de cordes!
Un cop allà ens vam posar l’arnès i el monitor ens va explicar les normes com per exemple que a les línees de vida que hi havia no es podien treure els dos mosquetons a l’hora per poder canviar, sinó que primer canviàvem un i després l’altre, perquè sinó estaríem a x metres del terra sense seguretat i amb molts números per caure.
Al acabar la explicació vàrem fer el recorregut d’iniciació que era obligatori per tothom sinó no et deixaven fer els altres. Aquest era un recorregut molt fàcil i sense cap complicació. L’única cosa que em va fer més respecte va ser la liana però ho vaig superar sense cap problema.
Desprès de finalitzar aquest darrer circuit vaig voler fer el blau* perquè tenia activitats molt divertides però era molt alt, i a mi les altures em fan molta por. Llavors vaig anar a fer el verd que era molt més baixet. En aquest vaig estar una bona estona per poder-me muntar perquè hi havia molta cua. Quan ja vaig començar a fer-ho m’ho vaig passar d’allò més bé

* L’ordre de colors de més fàcil a més difícil era aquest: Verd, blau,vermell, taronja, negre.

Setmana d'activitats

Durant la setmana del dilluns 16 de novembre al divendres 20 de novembre vàrem fer una setmana d’activitats on es pretenia fer sortides que estiguessin relacionades amb les diferents assignatures d’aquest primer semestre.

PDI (Pissarra digital ineractiva)

Avui a classe de TIC hem treballar una eina molt interessant per treballar a clase amb els nens que s'anomena PDI (pissara digital interactiva). Hi ha de dos tipus, un tipus es el que l’ordinador connecta amb la pissarra amb sensor i un altre tipus es el que conecta ordenador- pissarra mitjançant un cable. Les pissarres digitals interactives cal que siguin calibrades amb freqüència, ja que en poc tems es descalibren i el seu ús doncs és dificultós.

A la pissarra, podem trobar un mon d'avantatges que abans no teníem. Principalment la comoditat tan pels alumnes com pel mestre. A més, ens podem treure de sobre els guixos i l'esborrador. Els continguts de matèria que trobem en aquest aparell son més elevats que els que podem trobar en qualsevol llibre acadèmic. També podem tenir la possibilitat de apropar-nos a qualsevol lloc del món i explicar monuments, etc.

Sense cap dubte les noves tecnologies estan afectant de manera positiva en tot l'àmbit escolar i personalment crec que l'us d'aquesta tecnologia està plena d'avantatges i serà una avanç per tota la societat.

Qui ets tú?(segona versió)

QUI ETS TU?

Qui ets tu?

Tu ets...


Alegre,
Riallera,
Sempre tu un somriure ens donaràs.


Tu ets...


Sociable,
Transparent,
Sempre tu faràs riure de valent.


Tu ets...


Amiga,
Extrovertida,
Sempre de bon humor et trobarem.


Tu ets...



Qui ets tu?




Autora: Rocío Carnero Jodar

Decàleg per tenir cura de la veu

• Evitar el soroll.No parlar per damunt de les nostres possibilitats.

• Utilitzar bé els recursos vocals.

• No fumar.

• Mantenir una bona hidratació.

• Dormir prou i evitar els crits i les tensions psicològiques.

• Evitar la raspera i la tos.

• Parlar poc en cas de laringitis.

• Bona salut general, exercici i alimentació equilibrada.

• Anar a l'otirinolaringòleg.

Verbs treballats a classe

Aquests són els verbs que hem treballat a classe:


definició verbs

Programari Lliure

Portals educatius

Portals Educatius

OMNI (Objecte musical no identificat)

En la següent presentació podreu veure la fitxa tècnica del meu OMNI.

O M N I Objecte Musical No Identificat

View more presentations from rociocj.

Aquí us deixo el vídeo on es pot veure com es toca el meu instrument:





També deixo el l'audició:

Els jocs a l'escola infantil

Avui a TIC hem utilitzat el google docs.Aquest servei, totalment gratuït de google quepermet que qualsevol arxiu creat en aqest programa pugui ser compartir per uns altres usuaris d'aquest servei fent que ells també puguin veure, modificar i publicar el document
Google docs es docs és un servei molt pràctic per a estudiants ja que poden treballar els fitxers des d'un ordinador qualsevol, en el qual hi hagi Internet, sense necessitat de portar un Llapis a sobre.

A la sessiód'avui en grup hem escollitun tema per treballar. Seguidament hem fet una recerca sobre el tema escollit i hem creat un document de text en aquest servei.A continuació, ambaquesta mateixa informació hem preparat una presentació que és la que ve a continuació:


Finalment,creat amb una base de dades una enquesta:

En Quest A

Viquipédia

La nostra aportació al viquipèdia ha sigut crear una nova entrada, ja que "animals de la granja" no hi era.
Hem escollit aquest tema perquè creiem que està relacionat amb l'educació, mitjançant la viquipèdia seria una forma d'ensenyar als nens aquests animals.
Cal destacar una cosa que ens ha passat a l'hora de fer el treball. Vàrem crear l'entrada i ens vam distribuir la tasca. Llavors, quan vam anar fer cadascuna els seus animals ens vàrem donar conta que la gent ja havia ampliat la informació i fent casi bé tots els animals. Aquest fet és molt positiu, ja que hem col·laborat amb altre gent. Això pot molt ser interessat perquè a partir d’ara tota persona que busqui els animals de la granja al viquipèdia podrà concloure la seva recerca amb èxit.
Personalment la realització d’aquest treball ha sigut positiu. Hem pogut contribuir a tothom que cerqués i que cerqui la informació que nosaltres hem aportat,.
A nivell grup crec que ha estat molt fàcil organitzar-nos i distribuir-nos la feina, crec que totes hem treballat positivament pel que fa al nivell grup i individual.

Els membres del grup som:
Alba Cicharik Galduf
Marina Macarulla Martí
Anna Selma Garcia
Laura Moreno Ortega
Sandra Santamaria Ostos
Rocío Carnero Jodar
Aquesta deixo el link:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Animals_de_granja

Audacity

A classe de TIC varem treballar Audacity, aquest és un programa que edita àudio. L'audacity ens el podem descarregar de la Xarxa gratuïtament . Amb aquest programa podem fer una moltes coses com per exemple gravar veu, i fer diverses aportacions i diversos efectes sobre la cançó seleccionada.
A classe vam practicar i aprendre com s'utilitzava, llavors, el professor en va manar fer una pràctica sobre aquest.

Per fer aquesta pràctica viag fer el seguent:
1- En una carpeta personal he gravat una cançó en format MP3
2- He obert l'audacity
3- He baixat el volum de la música en una part de la cançó. Ho he fet utilitzant un fader d'entrada i un de sortida.
4- En una pista nova he gravat el missatge referent a la cançó i que coincideix en el temps amb el lloc en que s'ha baixat la música.
5- Ho he exportar a mp3
6- Com podreu veure a continuació he penjar l'arxiu mp3 a un servidor web que ens permet penjar àudio i ens dona un codi embed com: http://www.goear.com
7- He penjar el codi embed en el nostre bloc de manera que és pugui escoltar directament la música en un reproductor.

Aquest és el resultat de la meva pràctica:

Planeta OMNI

Fusvidlandia

View more presentations from rociiocj.

Treball blogosfera

El nostre treball tracta de com els mestres s'han de posar al dia sobre les noves tecnologies, ja que els nens/es cada vegada les dominen més i estan més al dia dels nous progressos de la informàtica i tot el que hi fa referència a ella. La pregunta que ens fem és: En aquest cas qui és el docent, l'alumne o el mestre?

Aquesta activitat ha estat realitzada per:

Alba Cicharik Galduf
Marina Macarulla Martí
Laura Moreno Ortega
Alejandra Santamaria Ostos
Anna Selma García
Rocio Carnero Jodar

Per fer aquest treball hem decidit entre totes, organitzar-nos de la millor manera i hem pensat que el millor, seria repartir-nos la feina entre les sis però sense oblidar que el treball és amb grup i totes hem d'ajudar-nos. Hem decidit que una de nosaltres faria una entrevista a una mestra fent-li algunes preguntes que ens hem formulat quan hem llegit l'article del treball, una altra realitzarà un resum de l'article que hem escollit, una altra cercarà més informació per ampliar la informació que tenim, també farem una intervenció fent referencia a l'entrevista i a l'article resumit. No deixarem a banda que el treball és en grup i ens hem d'ajudar unes a les altres.

En el vídeo veiem l'aplicació de les TIC a l'aula, en especial a un aula amb alumnes discapacitats que l'utilitzen com una eina d'aprenentatge.
Sota el meu parer crec qu aquest treball ha sigut molt positiu per l'aprenentatge dels blogs, ja que al començament no s'havíem gaire del tema hi ha estat un bon exercici per anar-nos familiaritzant amb el tema. També crec que ha sigut un tema força interessant, ja que és d'actualitat i ens a fet veure quina és la situació actual de les tecnologies a les aules. També ens a fet veure que en aquest cas molts cops l'alumne està per davant del professor en el coneixements tecnològics, per aquest motiu és molt important que nosaltres com a futurs mestres siguem molt conscients de d'importància que tenen les TIC i estiguem al dia.
Pel que fa al treball en grup crec que ha sigut una experiència positiva, ja que no hi hagut cap mena de problema per treballar tenint en compte que som moltes. També en ha servit per conenixens més a fons.

La meva aportació en aquest treball ha consistit en fer una recerca sobre algun vídeo interessant per el tema que estem treballant, les TIC i on es veiés les seves aplicacions. També representar els CSCL ( Aprenentatge Cooperatiu Suportat per Computadora). Que com a dit la Marina esta basada en la teoria de la psicologia cognitiva ha creat un sofware innovador en Pedagogia.

El casament del llàpis i la goma

Un llàpis de dibuixar
i una goma d'esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.

Ell es va posar un barret
que semblava un panallet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.

Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.

En ser l'hora de la festa
ell va dirigir l'orquesta
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.

Ell va dibuixar un castell
on el rei era com ell
i ella va esborrar el palau
del seu princep blau.


Miquel Desclot

Poema personal

L’altre dia a classe de comunicació la professora ens va dir que triéssim un número, jo vaig triar el sis, llavors un cop a la biblioteca triar una secció contar el número triat de llibres (en el meu cas sis) agafar el llibre que feia el número sis, anar a la pàg. número escollit( en al meu cas pàg. 6) i contar tantes línies com el número que havíem triat i copiar-la integrament. Un cop copiada la frase des de aquell llibre es tornava a contar el número que havíem triat en els llibres, i és tornava a repetir el procés. Calia repetir aquest procés tants cops com fes falta.
El resultat de tot aixó és el poema següent:

CINEMA

Ara seva serà,
molt amable va exclamar!
el color groc començava a descarregà.

De la senyora de la botiga és l’amagatall,
ella les hores s’havia d’apuntar
perquè la gent pogués entrar.

Sobre tot per als nens és un lloc privilegiat,
El cotó fluix el trobes només arribar
juntament amb les crispetes preparades per emportar.

Si avui vols seure aquells coixins,
gaire t’ho hauràs de pensar
sinó la terror et perdràs.

REFRANYER PERSONAL

La darrera classe de Comunicació Oral, escrita i digital. Vàrem crear un refranyer personal, partint de quinze refranys que ens va dir la professora, aquests refranys són els següents:

Qui llengua té,
a Roma va.

Parlant,
la gent s’entén.

Qui s’espera,
es desespera.

Tal faràs,
tal trobaràs.

Sense menjar,
no es pot viure.

Qui presum,
té el cap ple de fum.

Geni i figura,
fins a la sepultura.

Qui menja sopes,
se les pensa totes.

Qui canta a la taula i es pixa al llit,
no té al cap gaire eixerit.

Dins del pot petit,
hi ha la bona confitura.

Març ventós i abril plujós.
torna l’home rabiós.

Qui no s’arrisca,
no pisca.

Qui t’entengui,
que et compri.

Qui vol presumir,
ha de patir.


No hi ha any,
sense refrany.

Llavors, la activitat consistia en ajuntar la primera part d’un refrany amb la segona part d’un altre, respectant sempre la estructura típica dels refranys( dues liniers).
Com ha resultat d’aquesta activitat ha sorgit el següent refranyer personal.

Qui llengua té,
la gent s’entén.

Parlant,
A Roma va.

Sense menjar,
es desespera.

Tal faràs,
fins a la sepultura.

Qui presum
se les pensa totes.

Geni i figura,
no té el seny gaire eixerit.

Qui t’entengui,
ha de patir.

Dins del pot petit,
no pisca.

Març ventós i abril plujós,
que et comprin.

Qui s’espera,
té el cap ple de fum.

Qui menja sopes,
hi ha la bona confitura.

No hi ha any,
no es pot viure.

Qui vol presumir,
tal trobaràs.

Qui canta a la taula i es pixa al llit,
torna l’home rabiós.

Qui ets tú?

És alegre,
És riallera,
Sempre un somriure et donarà.

És sociable,
És transparent,
Sempre et farà riure de valent.

És amiga,
És extrobertida,
Sempre bon humor la trobaràs.


És la Laura per uns,
És la Moreno per altres
Sempre a Laura Moreno et respondrà.




Autora: Rocío Carnero Jodar

Pendre's Temps

L’ART DE SABER ESCOLTAR

FRANCESC TORRALBA “Prendre’s temps”. A: L’art de saber escoltar. 6ª ed. Lleida: Pagès editors, 2006. p. 23-28.
ISBN: 978-84-9779-415-2

Fracesc Torralba i Roselló (Barcelona 1967) és doctor de filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i doctor de teologia en la Facultat de Teologia de Catalunya (1997). És professor de la universitat Ramon Llull i al llarg de la seva trajectòria ha rebut diferents premis i reconeixements, entre ells el Premi Extraordinari de la Llicenciatura i el Doctorat, així com diversos premis d’assaig. Ha publicat una quarantena de llibres. Entre els més celebrats hi ha Rostres del silenci (1996) i Cent valors per viure (2001).

El tema que tracta el capítol “Prendre’s temps” és la importància que té el temps en la comunicació.

Saber escoltar requereix temps, esforç, constància,paciència i saber que es fracassarà molts cops però que al cap i a la fi s’ha aconseguirà.
L’ escolta exigeix un temps que està a disposició de l’altre, de fet, escoltar consisteix en dedicar-li temps, és estar disposat a perdre temps personal perquè l’altre persona pugi expressar-se. Qui calla és el qui realment dona la oportunitat de parlar. Avui dia en societats tan accelerades com la nostra és molt difícil escoltar.

L’acte d’escoltar requereix temps, hi ha tres formes temporals implicades.

En primer lloc, el temps de expressió. És necessari un cert temps per elaborar el missatge que volem transmetre i no sempre és fàcil aconseguir expressar el que realment sentim. Per fer-ho és molt important el lloc, les paraules, el to, el moment per expressar-se. Hi ha vegades que ens costa posar-hi les paraules perquè cal un bon domini del llenguatge. Un altre tret important és el fet que les persones no tenim la suficient capacitat de captar immediatament l’altre, els seu problema, el seu sentiment, el seu pensament etc... sense la locució. Si que és veritat que hi ha cops en els quals tenim una certa intuïció però no sabem sense parlar exactament el perquè del seu estat d’ànim. També cal destacar que les persones mai ens hem dit tot el que pensem, sentit etc... per aquest motiu cal lluitar contra la tendència a petrificar la imatge de l’altre i reduir aquella persona a un simple conjunt d’ estereotips. El fet de donar temps perquè l’altra persona perquè s’expressi és un signe de bona educació, però també és molt important el saber estar durant el període en qual l’altra persona està parlant, no cal dir amb paraules que un discurs s’està allargant i que tenim ganes de que pari de parlar, amb un solt gent o mirada involuntari l’altre s’ha adona i el més probable que enseguida calli llavors probablement hem perdut una gran informació.
En segon lloc, trobem el temps de comprensió, que és el temps necessari per assimilar i comprendre el missatge. No té perquè ser el mateix temps empleat en la expressió ja que hi ha missatges que es triguen molt temps a comprendre’ls o fins i tot hi ha vegades mai s’arriben a entendre’ls. Comprendre un missatge no és tan sols comprendre les paraules sinó també comprendre el missatge ocult.

Finalment, hi ha el temps de resposta, que és el temps que utilitzem per donar una resposta al missatge que hem escoltat i assimilat. Perquè una resposta sigui de qualitat és necessari que prèviament l’escolta hagi sigut bona, sinó una resposta sense comprendre el missatge ocasiona una gran incomunicació. Un gran enemic de la comunicació és la impaciència per part del receptor ja que l’emissor es sent condicionat per tant, acaba avanç i no explica bé el que vol transmetre, llavors el receptor contesta ràpid i sorgeix el malentès, en aquest cas estem parlant d’una mala comunicació.

Reflexió personal:
Sota el meu parer aquest capítol ha sigut molt interessant. Hi ha molts cops que el factor tems ens condiciona l’escolta, prioritzem molts cops coses que no són tan important com escoltar. En la societat que vivim avui dia mai tenim temps per dedicar-nos a les coses importants això ens ve d’una mala organització d’una societat accelerada que contagia a tothom aquesta acceleració. Per aquest motiu molts cop deixem d’escoltar a persones que ens podrien aportar gran informació, sense oblidar que el fet d’escoltar ens fa créixer. També penso que com bé a dit l’autor no tan sols requereix temps escoltar sinó també entendre i donar una resposta, per aconseguir això és necessari que l’escolta hagi sigut bona i sovint el temps no ens permet fer-ho correctament.

Finalment, m’agradaria destacar una idea que ha sortit al capítol. El procés de comprensió requereix un cert temps

Escoltar i sentir ; Depurar prejudicis

Resenya bibliogràfica de L'art de saber escoltar:
Capítols 1 i 2

L’ART DE SABER ESCOLTAR

FRANCESC TORRALBA “Escoltar i sentir” i “Depurar prejudicis”. A: L’art de saber escoltar. 6ª ed. Lleida: Pagès editors, 2006. p. 13-22.
ISBN: 978-84-9779-415-2

Fracesc Torralba i Roselló (Barcelona 1967) és doctor de filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i doctor de teologia en la Facultat de Teologia de Catalunya (1997). És professor de la universitat Ramon Llull i al llarg de la seva trajectòria ha rebut diferents premis i reconeixements, entre ells el Premi Extraordinari de la Llicenciatura i el Doctorat, així com diversos premis d’assaig. Ha publicat una quarantena de llibres. Entre els més celebrats hi ha Rostres del silenci (1996) i Cent valors per viure (2001).

En aquesta lectura hem treballat dos capítols. El tema tractat en el capítol anomenat “Escoltar i sentir” és sobre l’acte de l’escolta.
Molts cops acostumem a confondre escoltar amb sentir. Aquest últim és totalment diferent al primer, ja que sentir és percebre un so, per tant, és un acte involuntari, ja que no decidim el què volem sentir.
Per un altra banda, veiem com escoltar és un acte voluntari en el qual el seu objectiu és arribar a comprendre a la persona que parla. D’ aquesta manera, podem dir que és un acte lliure, ja que decidim a qui i què volem escoltar. El que ens fa seleccionar què volem escoltar és un desig, una intuïció, com més gran sigui aquest desig més receptiva és l’escolta.
Cal destacar també el fet de que ningú pot obligar a escoltar perquè com hem dit avanç és un acte voluntari podríem dir doncs que és un dels actes més lliures de la persona. Si es veritat que podem fer veure que escoltem. Per aquest motiu no podem garantir mai que siguem escoltats sempre. Per tant, el fet d’escoltar és una manera de manifestar el nostre respecte a l’altra persona.

L’ escolta es relaciona amb una expectativa creada prèviament a la decisió de escoltar o no, això pot ser un obstacle perquè escoltem als qui creiem que hem d’escoltar i excloem els qui es mereixem ser escoltats. Per tan, és una forma de discriminació.
Cal dir però que l’esser humà no pot escoltar a tothom com bé diu l’autor “no tenim ni l’espai, mi el temps, ni la capacitat” per fer-ho per aquest motiu cal estar molt segurs i no fiar-se únicament de la intuïció ja que ens podem equivocar.

L’escolta aparentment pot semblar una activitat que no requereix cap mena d’esforç però no és així perquè aquest exercici comporta molt esforç i constància, ja que la dispersió, la tendència a tancar-nos en nosaltres mateixos i desconnectar amb la resta sempre estan presents. Podem diferenciar dos tipus d’escolta per una banda l’escolta superficial, i per un altra l’escolta profunda que és la que necessitem per entendre la paraula profunda.
Les persones estem acostumades a escoltar normalment als qui pensen igual que nosaltres, però no ens adonem que el veritable repte hi es a escoltar als qui no pensen de la mateixa manera, un cop fem aquest acte ens va créixer d’una manera inesperada.

Cal destacar també, que l’escolta és una part fonamental per a la comunicació ja que si no escoltéssim no podríem parlar, això ho veiem quan pensem en l’aprenentatge del parlar, nosaltres som capaços de parlar perquè de petits vàrem escoltar als nostres pares, avis, mestres parlar.

L’altre capítol treballat s’anomena “Depurar prejudicis”. Per escoltar correctament cal eliminar tots els prejudicis i les imatges cap a l’altre persona. Molts cops aquest fets pot provocar que l’altre no sigui escoltat i fins i tot pot arribar que ni s’estableixi un diàleg per aquesta raó. És molt important no confondre la imatge de l’altre amb realment qui és l’altre. La persona sempre supera la imatge que es té d’ella, ja que la imatge és com bé diu l’autor “una representació la qual redueix la complexitat de l’altre”. Per aquest motiu cal ser receptiu a l’altre i no deixar-se endur per la imatge. Segons com sigui aquesta predisposarà o impossibilitarà.

L’acte de escoltar no és gens fàcil, l’esser humà tenim la capacitat d’escoltar però en molts casos no tenim la disposició. A l’hora d’escoltar existeixen dos tipus de dificultats, per una banda les dificultats externes( sorolls, distancia, xivarri, etc...) i per un altre les dificultats internes( principalment els prejudicis)que són molt pitjor que les altres.

Finalment, ens adonem que els prejudicis són un dels pitjors enemics de la comunicació per aquest motiu cal alliberar-nos dels prejudicis i per fer-ho cal ser conscients però a l’hora per fer això cal escoltar a la resta de gent. Així doncs els diàleg és el millor remei contra els prejudicis.

Reflexió personal:
L’escolta és de gran importància, que és un dels actes més importants en la comunicació. Però molts cops no estem disposats a fer-ho per els prejudicis cap a certes persones o perquè simplement no ens ve de gust.
Penso que a l’escola s’hauria d’ensenyar el valor que té escoltar i ensenyar a fer-ho.
Un altra cosa que considero molt important és el mal que fan els prejudicis a la comunicació, ja que molts cops en deixem endur per això i no som capaços d’escoltar i anar més enllà. Tota persona ha de ser escoltada i no ser jutjada per la imatge que es té d’ella, perquè com molt bé a dit l’autor, les imatges són representacions que redueixen la complexitat de la persona.
També m’agrada’t molt la manera com l’autor s’ha expressat, ja que ha sigut d’una manera clara i precisa sense repeticions.