Les tres velletes

Existeixen tres velletes que fan que siguem capaços d’explicar, escoltar i pensar els contes, les històries, el poemes o qualsevol altra informació que sigui emesa per la boca i escoltada per les orelles!
Us presento a les tres velletes:

OÏDA (primera velleta) :
-És la primera que es posa en funcionament fins i tot abans de néixer.
-El seu treball no seria útil si no estigues la memòria.
-És vergonyosa.
-És capritxosa.
-És mala educada.
-És molt tímida i només treballa quan ella vol.
MEMÒRIA (segona velleta)
-És familiar, mai surt de casa.
-No vol mostrar-se, té a la memòria que l’ensenya

VEU (tercera velleta)
-Exterioritza la informació que li arriba de les altres dues velletes.
-De les tres belletes és la més exterior.
-És l’última en sortir
-A diferència de les altres dues velletes que tenien una funció d’emmagatzemar, aquesta no poseeix aquesta funció sinó que ella fa una finció comunicativa.
-Com nosaltres ella també utilitza el lleguatge per comunicar-se.
-No podría funcionar sense la memòria i si mai hem sentit tampoc.
-Aquesta velleta no diu tot el que hi ha a la memòria, ja que hi ha una selecció prèvia del que és diu.
- No se l’escolta pel soroll que fa sinó per les coses que diu.
-És una fabricació física formada per aire i l’aparell fonedor del nostre cos.
-No podria existir sinó fos pel cos.
-Acostuma anar acompanyada de les mans que assenyalen, gesticulen i renyen

Fer de mestres

EL16 de novembre va venir a donar-nos una conferència de la filòsofa Eulàlia Bosch anomenada fer de mestres.
Idees a destacar:
- Els més estrangers són els nens (no coneixen res, per tant, no poden comparar)
-Cita Joan Brosa que diu que li van ensenyar a conèixer la vida però no viure-la. (No hem de fer això amb els nens).
- Va comparar els nens amb les vaques, ja que cal sortir a la natura a buscar l'aliment(ciutat) i desprès cal anar a un lloc tranquil on assimilar-lo i romiar-ho (escola).
- Va ensenyar una fotografia buides en files on algú reproduïa la lliçó,aquí veiem una crítica al tipus de mestre que no li importa els coneixements que puguin arribar a assolir.
-També va ensenyar un altra fotografia en la qual fa una metàfora a l'escola que mira a fora contra l'escola que mira a dins.
-Els nens són curiosos per necessitat.

POEMA DELS DIES

El dilluns només treballen uns,
el dimarts mengem ous ferrats,
el dimecres és molt dimecres,
el dijous sopem ous,
el divendres s’ha acaben els deures,
el dissabtes cantes,
el diumenge amb els avis menges.

Aquest poema és una activitat de classe en la qual previament haviem escoltat un poema dels dies de la setmana i dels colors.
llavors el que havíem de fer era un poema lliure en el qual havia de aparèixer els dies de la setmana i els colors, només els dies o només els colors.

El poderós llenguatge dels ulls

Resenya bibliogràfica de: El regal de la comunicació.
Capìtol 4.

EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ

SEBASTIÀ SERRANO. “El poderós llenguatge dels ulls”. A: El regal de la comunicació. 13ª. Ed. Badalona: Ara llibres, S. L. , 2005. p. 57-72.
ISBN núm 84-932886-4-0

Sebastià Serrano(Bellís, Pla d’Urgell) és catedràtic de lingüística general a la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística, poètica, filosofia, teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació. De la seva extensa obra, destaca Signes, llegua i cultura (1980) La paradoxa (1985), Elogi de la passió pura (1990, premi Ramon Llull), Comunicació llenguatge i societat (1993) Cap a una lògica de seducció (1996), Comprendre la comunicació (2000).

El tema que tracta el capítol “El poderós llenguatge dels ulls” és la mirada i la importància que tenen un ulls quan es creuen amb uns altres.
En primer lloc, veiem la importància que té la mirada en la comunicació. A través de la mirada s’estableix un gran vincle amb la persona que s’intercanvia de manera simultània aquest gest.
Amb una mirada és pot fer un gran intercanvi d’informació, de sentiments, d’actituds, per això diem que aquesta forma part del llenguatge no verbal ja que no s’utilitzen paraules a l’hora d’intercanviar informació, també cal dir que la mirada la major part de les vegades va acompanyant a les paraules a l’hora del acte comunicatiu.
Molts cops un joc d’ulls ajuda a millorar i augmentar l’afectivitat de la comunicació amb les altres persones, també ajuda a trencar moltes barreres comunicatives.

En segon lloc, veiem també que la mirada és un acte que ajuda a la socialitzar a les persones. A través dels ulls augmenta l’empatia entre les persones que estan intercanviant de manera recíproca i simultània la mirada.
Hi ha situacions en les quals no hi ha una relació gaire bona i el que s’acostuma a fer és mirar menys als ulls de l’altre persona i això fa que arribi a produir la sensació d’un comportament fred i distant. És així ja que en el moment que s’evita la mirada e s produeix un distanciament automàtic.
A diferència d’això en l’amor és on millor veiem com la mirada juga un paper molt important. En l’amor els ulls juguen un paper molt important, ja que hi ha hores i hores de mirades mútues sense paraules on només cal la mirada per comunicar-se. En aquest cas l’empatia és pot valorar a través del ball dels ulls, podríem dir que qui mira més té major empatia.

En tercer lloc, observem que tracta sobre els mals usos de la mirada.
Hi ha molta gent que acostuma a mirar només quan parla però a l’hora d’escoltar quasi mai mira, això es deu al sentiment de poder, superioritat.
També hi ha gent que sovint utilitza la mirada directe com a gest d’ amenaça. A aquest dos casos els podríem etiquetar com el jocs de les mirades de poder. Segurament molts dels maltractaments de gènere, familiars o laborals que avui dia existeixen han començat amb aquest jocs de les mirades de poder.
Per això cal tornar aprendre a participar en els jocs d’ulls.

Finalment, veiem com la mirada ens ve de molt lluny. Només arribar aquest món l’infant comença la recerca de mirades.
Per tan, una de les primeres experiències d’unió amb la mare és la mirada, que estableix uns grans lligams emocionals.
Podríem dir doncs, que la mirada és el primer canal de comunicació, per això quan mires als ulls d’una criatura pots veure tota una gama de sensacions.

Reflexió personal:
En primer lloc, cal dir que el tema d’aquest capítol a estat molt interessant ja que pocs cops ens adonem de l’ importància que pot arribar a tenir una mirada, personalment aquesta lectura m’ha ajudat a reflexionar sobre aquest tema, i intentar dur a terme alguna de les coses que he llegit. Hi ha una frase que Sebastià Serrano ha escrit que la considero molt important, “Tots som buscadors de mirades” sota el meu parer crec que té tota la raó, ja que des de ven petits comencem la recerca d’altres ulls, a mesura que creixes la mirada de la gent que tens al voltant molts cops es la que t’ha ajudat a aconseguir superar molts reptes, situacions, o simplement la que t’ha demostrat l’amor que pots arribar a sentir per ells.
També m’agrada’t molt com l’autor a transmès la importància de la mirada desprès de néixer, en la socialització, amb l’amor i sobretot en la comunicació.
Per un altra banda, la manera en la qual l’autor a escrit el capítol no m’ha agradat gaire ja que repetia molt les coses i les idees no estaven agrupades sinó que les anava barrejant i repetint-les molt.

Conte Corneli

Ja fa un temps que fa començar aquest curs. Buscant buscant he trobat la primera activitat que vàrem fer a comunicació!

Aquesta activitat és la següent:


• Quins mecanismes es posen en marxa al sentir el conte?

El primer mecanisme que es posa en marxa és l’oïda, ja que rep el missatge del receptor i fa que el cervell també s’activi davant aquest estímul. La vista també és un mecanisme que és posa en marxa perquè aquest conte anava acompanyat amb molta gesticulació i expressions facials per així emfatitzar la història.


• Final història Corneli:

Quan el Corneli va veure els joves fent el que ell havia fet durant setmanes sense resultat li van caure dues llàgrimes de cocodril molt sentides. Després de rumiar-ho molt va decidir marxar i buscar un futur lluny d’aquell territori on hi havia patit tant al sentir-se incomprès.
El Corneli va caminar durant setmanes però ell estava trist i ja no tenia il•lusió en aprendre coses noves, ja que no es podia treure del cap aquells petits cocodrils. De cop i volta, es va girar i va tornar camí el seu poble.
Quan era dalt de la carena, efectivament, els petits continuaven igual que quan ell va marxar. Al veure això el Corneli es va il•lusionar i li van caure dues llàgrimes de cocodril, però aquest cop d’alegria.
Va baixar la carena per reunir-se amb els cocodrilets, quan ja era allà es va adonar que hi havia molts més que quan ell havia marxat.
Així doncs, el Corneli es va dedicar tota la vida a ensenyar els més joves coses noves i cultivar en ells la curiositat i la il•lusió per aprendre.

• Recopilació d’un fragment de la història:

Va baixar la muntanya, i després de caminar durant molts dies es va aturar. De sobte va veure una bèstia amb una cua recargolada i fent coses molt estranyes com ara saltar de branca en branca, d’arbre en arbre, fer tombarelles, entre d’altres.
El Corneli mai havia vist cap animal com aquell, i tot seguit li va preguntar què era i l’animal va contestar-li que era un mico. També li va dir si ell arribaria a fer tot allò que aquest animal podia fer. El mico li va respondre que ho intentarien. Després de mesos de treballs, el Corneli va aconseguir amb esforç fer els mateixos moviments que el mico.

He pensat en explicar en que consistia el conte per aquella gent que llegeixi el meu blog i no assisteix a les classes de les quals parlo, però...no, potser és millor que us ho imagineu... ja que jo quan vaig saber el veritable final hem va decebre..Potser al lleguir el final i quatre coses més us heu imaginat un conte molt millor que l'original!

Gimp

En la darrera sessió de TIC vam tractar un programa de tractament d'imatges anomenat "Gimp". Ara hem de elaborar una pràctica per posar a prova el que vam aprendre a classe.

Aquesta pràctica consisteix en primer lloc en extreure una fotografia original de la nostra càmera de fotos i guardar-la e un espai personal.Seguidament hem d'obrir la imatge amb el programa Gimp i a partir d'aquesta hem de crear tres imatges.

La meva fotografia original és la següent:

• La primera imatge que hem de crear ha de ser retallant un fragment de la imatge original. La meva imatge retallada és aquesta:

Com podeu veure jo he retallat la part superior i la part esquerre de l'imatge per tal de centar-la i treure també el tros de pared que hem molestava. Per fer-ho he fet servir aquesta icona i he seleccionat la part de la imatge que jo volia.

• En la segona imatge s'ha de reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge. Aquesta és la meva imatge reescalada:

En aquest cas s'ha d'anar a "imatge" i un cop aquí seleccionar "escalar la imatge". Llavors surt una finestreta com la següent on podràs variar el nombre de píxels.

• La tercera i última que s'ha de crear ha de ser retocant i eliminant coses de l'original. La meva imatge retocada és la que ve a continuació:

Els passos són els següents:



El pas número 1 consisteix un cop clicada la icona seleccionar el color que hi ha al voltant de la taca que volem tapar.
El pas següent ho fem tapant la taca amb el color seleccionat anteriorment amb el pinzell, cal dir, que segons sigui la taca utilitzarem un gruix de pinzell diferent..
Aquest procés cal repetir-ho tants cops com taques es volen eliminar.

Jo com podeu veure he tret totes les taques que hi havia al terra, els tubs del fons i les fulles d'una planta que hi eren a l'esquerra.

Un cop fet les tres imatges la pràctica ha conclòs.

Tipus de veus

"La veu és l'instrument més bonic però també el més difícil d'utilitzar" Ricahard Strauss

idees importants sobre les veus:

• La veu és l'element que suporta el principal mitjà de comunicació humana: el llenguatge.

• La veu cantada i parlada es forma gràcies a l'acció coordinada i inseparable de quasi tot el nostre cos.

• Aquesta és el resultat de la vibració de les cordes vocals posades en moviment per l'aire expulsat pels pulmons en passar per la laringe.

• La cavitat nasal i bocal fan de caixa de ressonància i donen el timbre a la veu.

• La tessitura varia bàsicament si parlem de veus de professionals del cant, veus educades o veus sense treballar.

Les veus humanes es classifiquen entre les femenines i les masculines.

Femenines:

• Soprano: És la més aguda. , es distingeix per la seva facilitat i espontaneïtat en el registre agut. Són veus potents en el agut i més dèbils en el registre greu. Canten habitualment des del Do3 al La4
  

• Mezzo Soprano: És una veu que no té els aguts de les sopranos ni els greus de la contralt, i en canvi té un registre mig molt expressiu i ple. La seva tessitura habitual és la del La2 a un Fa4
  

• Contralt: És la veu femenina més greu, en aquest registre la veu sona potent i rodona.La tessitura habitual és del Sol2 a al Re4
  

Masculines:

• Contratenor: És la veu masculina més aguda, amb un registre sobre-agut notable. Canta a la tessitura del contralts(del Sol2 a al Re4)

• Tenor: És una veu amb facilitat per els aguts i amb uns greus poc potents. Tenen la mateixa tessitura que els sopranos però una octava més greu( del Do3 al La3
  

• Baríton: És una veu a cavall entre els tenors i els baixos. La seva tessitura és com les de les Mezzos però amb una octava inferior (de La1 a Fa3).
  

• Baix: És la veu masculina més greu. Té la mateixa tessitura que la dels contralts però amb una octava més greu (Sol1 a Re3).
  

També trobem a les Veus blanques aquestes són les veus dels nens i les nenes i també les veus femenines.
Les veus infantils es classifiquen de la mateixa manera que les veus femenines, és a dir, sopranos, mezzo soprano i contralts. La tessitura més habitual en la que cantesn els nens/nes a les escoles va del Do3 al Mi4.