Conte Corneli

Ja fa un temps que fa començar aquest curs. Buscant buscant he trobat la primera activitat que vàrem fer a comunicació!

Aquesta activitat és la següent:


• Quins mecanismes es posen en marxa al sentir el conte?

El primer mecanisme que es posa en marxa és l’oïda, ja que rep el missatge del receptor i fa que el cervell també s’activi davant aquest estímul. La vista també és un mecanisme que és posa en marxa perquè aquest conte anava acompanyat amb molta gesticulació i expressions facials per així emfatitzar la història.


• Final història Corneli:

Quan el Corneli va veure els joves fent el que ell havia fet durant setmanes sense resultat li van caure dues llàgrimes de cocodril molt sentides. Després de rumiar-ho molt va decidir marxar i buscar un futur lluny d’aquell territori on hi havia patit tant al sentir-se incomprès.
El Corneli va caminar durant setmanes però ell estava trist i ja no tenia il•lusió en aprendre coses noves, ja que no es podia treure del cap aquells petits cocodrils. De cop i volta, es va girar i va tornar camí el seu poble.
Quan era dalt de la carena, efectivament, els petits continuaven igual que quan ell va marxar. Al veure això el Corneli es va il•lusionar i li van caure dues llàgrimes de cocodril, però aquest cop d’alegria.
Va baixar la carena per reunir-se amb els cocodrilets, quan ja era allà es va adonar que hi havia molts més que quan ell havia marxat.
Així doncs, el Corneli es va dedicar tota la vida a ensenyar els més joves coses noves i cultivar en ells la curiositat i la il•lusió per aprendre.

• Recopilació d’un fragment de la història:

Va baixar la muntanya, i després de caminar durant molts dies es va aturar. De sobte va veure una bèstia amb una cua recargolada i fent coses molt estranyes com ara saltar de branca en branca, d’arbre en arbre, fer tombarelles, entre d’altres.
El Corneli mai havia vist cap animal com aquell, i tot seguit li va preguntar què era i l’animal va contestar-li que era un mico. També li va dir si ell arribaria a fer tot allò que aquest animal podia fer. El mico li va respondre que ho intentarien. Després de mesos de treballs, el Corneli va aconseguir amb esforç fer els mateixos moviments que el mico.

He pensat en explicar en que consistia el conte per aquella gent que llegeixi el meu blog i no assisteix a les classes de les quals parlo, però...no, potser és millor que us ho imagineu... ja que jo quan vaig saber el veritable final hem va decebre..Potser al lleguir el final i quatre coses més us heu imaginat un conte molt millor que l'original!