Les tres velletes

Existeixen tres velletes que fan que siguem capaços d’explicar, escoltar i pensar els contes, les històries, el poemes o qualsevol altra informació que sigui emesa per la boca i escoltada per les orelles!
Us presento a les tres velletes:

OÏDA (primera velleta) :
-És la primera que es posa en funcionament fins i tot abans de néixer.
-El seu treball no seria útil si no estigues la memòria.
-És vergonyosa.
-És capritxosa.
-És mala educada.
-És molt tímida i només treballa quan ella vol.
MEMÒRIA (segona velleta)
-És familiar, mai surt de casa.
-No vol mostrar-se, té a la memòria que l’ensenya

VEU (tercera velleta)
-Exterioritza la informació que li arriba de les altres dues velletes.
-De les tres belletes és la més exterior.
-És l’última en sortir
-A diferència de les altres dues velletes que tenien una funció d’emmagatzemar, aquesta no poseeix aquesta funció sinó que ella fa una finció comunicativa.
-Com nosaltres ella també utilitza el lleguatge per comunicar-se.
-No podría funcionar sense la memòria i si mai hem sentit tampoc.
-Aquesta velleta no diu tot el que hi ha a la memòria, ja que hi ha una selecció prèvia del que és diu.
- No se l’escolta pel soroll que fa sinó per les coses que diu.
-És una fabricació física formada per aire i l’aparell fonedor del nostre cos.
-No podria existir sinó fos pel cos.
-Acostuma anar acompanyada de les mans que assenyalen, gesticulen i renyen

Fer de mestres

EL16 de novembre va venir a donar-nos una conferència de la filòsofa Eulàlia Bosch anomenada fer de mestres.
Idees a destacar:
- Els més estrangers són els nens (no coneixen res, per tant, no poden comparar)
-Cita Joan Brosa que diu que li van ensenyar a conèixer la vida però no viure-la. (No hem de fer això amb els nens).
- Va comparar els nens amb les vaques, ja que cal sortir a la natura a buscar l'aliment(ciutat) i desprès cal anar a un lloc tranquil on assimilar-lo i romiar-ho (escola).
- Va ensenyar una fotografia buides en files on algú reproduïa la lliçó,aquí veiem una crítica al tipus de mestre que no li importa els coneixements que puguin arribar a assolir.
-També va ensenyar un altra fotografia en la qual fa una metàfora a l'escola que mira a fora contra l'escola que mira a dins.
-Els nens són curiosos per necessitat.

POEMA DELS DIES

El dilluns només treballen uns,
el dimarts mengem ous ferrats,
el dimecres és molt dimecres,
el dijous sopem ous,
el divendres s’ha acaben els deures,
el dissabtes cantes,
el diumenge amb els avis menges.

Aquest poema és una activitat de classe en la qual previament haviem escoltat un poema dels dies de la setmana i dels colors.
llavors el que havíem de fer era un poema lliure en el qual havia de aparèixer els dies de la setmana i els colors, només els dies o només els colors.

El poderós llenguatge dels ulls

Resenya bibliogràfica de: El regal de la comunicació.
Capìtol 4.

EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ

SEBASTIÀ SERRANO. “El poderós llenguatge dels ulls”. A: El regal de la comunicació. 13ª. Ed. Badalona: Ara llibres, S. L. , 2005. p. 57-72.
ISBN núm 84-932886-4-0

Sebastià Serrano(Bellís, Pla d’Urgell) és catedràtic de lingüística general a la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística, poètica, filosofia, teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació. De la seva extensa obra, destaca Signes, llegua i cultura (1980) La paradoxa (1985), Elogi de la passió pura (1990, premi Ramon Llull), Comunicació llenguatge i societat (1993) Cap a una lògica de seducció (1996), Comprendre la comunicació (2000).

El tema que tracta el capítol “El poderós llenguatge dels ulls” és la mirada i la importància que tenen un ulls quan es creuen amb uns altres.
En primer lloc, veiem la importància que té la mirada en la comunicació. A través de la mirada s’estableix un gran vincle amb la persona que s’intercanvia de manera simultània aquest gest.
Amb una mirada és pot fer un gran intercanvi d’informació, de sentiments, d’actituds, per això diem que aquesta forma part del llenguatge no verbal ja que no s’utilitzen paraules a l’hora d’intercanviar informació, també cal dir que la mirada la major part de les vegades va acompanyant a les paraules a l’hora del acte comunicatiu.
Molts cops un joc d’ulls ajuda a millorar i augmentar l’afectivitat de la comunicació amb les altres persones, també ajuda a trencar moltes barreres comunicatives.

En segon lloc, veiem també que la mirada és un acte que ajuda a la socialitzar a les persones. A través dels ulls augmenta l’empatia entre les persones que estan intercanviant de manera recíproca i simultània la mirada.
Hi ha situacions en les quals no hi ha una relació gaire bona i el que s’acostuma a fer és mirar menys als ulls de l’altre persona i això fa que arribi a produir la sensació d’un comportament fred i distant. És així ja que en el moment que s’evita la mirada e s produeix un distanciament automàtic.
A diferència d’això en l’amor és on millor veiem com la mirada juga un paper molt important. En l’amor els ulls juguen un paper molt important, ja que hi ha hores i hores de mirades mútues sense paraules on només cal la mirada per comunicar-se. En aquest cas l’empatia és pot valorar a través del ball dels ulls, podríem dir que qui mira més té major empatia.

En tercer lloc, observem que tracta sobre els mals usos de la mirada.
Hi ha molta gent que acostuma a mirar només quan parla però a l’hora d’escoltar quasi mai mira, això es deu al sentiment de poder, superioritat.
També hi ha gent que sovint utilitza la mirada directe com a gest d’ amenaça. A aquest dos casos els podríem etiquetar com el jocs de les mirades de poder. Segurament molts dels maltractaments de gènere, familiars o laborals que avui dia existeixen han començat amb aquest jocs de les mirades de poder.
Per això cal tornar aprendre a participar en els jocs d’ulls.

Finalment, veiem com la mirada ens ve de molt lluny. Només arribar aquest món l’infant comença la recerca de mirades.
Per tan, una de les primeres experiències d’unió amb la mare és la mirada, que estableix uns grans lligams emocionals.
Podríem dir doncs, que la mirada és el primer canal de comunicació, per això quan mires als ulls d’una criatura pots veure tota una gama de sensacions.

Reflexió personal:
En primer lloc, cal dir que el tema d’aquest capítol a estat molt interessant ja que pocs cops ens adonem de l’ importància que pot arribar a tenir una mirada, personalment aquesta lectura m’ha ajudat a reflexionar sobre aquest tema, i intentar dur a terme alguna de les coses que he llegit. Hi ha una frase que Sebastià Serrano ha escrit que la considero molt important, “Tots som buscadors de mirades” sota el meu parer crec que té tota la raó, ja que des de ven petits comencem la recerca d’altres ulls, a mesura que creixes la mirada de la gent que tens al voltant molts cops es la que t’ha ajudat a aconseguir superar molts reptes, situacions, o simplement la que t’ha demostrat l’amor que pots arribar a sentir per ells.
També m’agrada’t molt com l’autor a transmès la importància de la mirada desprès de néixer, en la socialització, amb l’amor i sobretot en la comunicació.
Per un altra banda, la manera en la qual l’autor a escrit el capítol no m’ha agradat gaire ja que repetia molt les coses i les idees no estaven agrupades sinó que les anava barrejant i repetint-les molt.

Conte Corneli

Ja fa un temps que fa començar aquest curs. Buscant buscant he trobat la primera activitat que vàrem fer a comunicació!

Aquesta activitat és la següent:


• Quins mecanismes es posen en marxa al sentir el conte?

El primer mecanisme que es posa en marxa és l’oïda, ja que rep el missatge del receptor i fa que el cervell també s’activi davant aquest estímul. La vista també és un mecanisme que és posa en marxa perquè aquest conte anava acompanyat amb molta gesticulació i expressions facials per així emfatitzar la història.


• Final història Corneli:

Quan el Corneli va veure els joves fent el que ell havia fet durant setmanes sense resultat li van caure dues llàgrimes de cocodril molt sentides. Després de rumiar-ho molt va decidir marxar i buscar un futur lluny d’aquell territori on hi havia patit tant al sentir-se incomprès.
El Corneli va caminar durant setmanes però ell estava trist i ja no tenia il•lusió en aprendre coses noves, ja que no es podia treure del cap aquells petits cocodrils. De cop i volta, es va girar i va tornar camí el seu poble.
Quan era dalt de la carena, efectivament, els petits continuaven igual que quan ell va marxar. Al veure això el Corneli es va il•lusionar i li van caure dues llàgrimes de cocodril, però aquest cop d’alegria.
Va baixar la carena per reunir-se amb els cocodrilets, quan ja era allà es va adonar que hi havia molts més que quan ell havia marxat.
Així doncs, el Corneli es va dedicar tota la vida a ensenyar els més joves coses noves i cultivar en ells la curiositat i la il•lusió per aprendre.

• Recopilació d’un fragment de la història:

Va baixar la muntanya, i després de caminar durant molts dies es va aturar. De sobte va veure una bèstia amb una cua recargolada i fent coses molt estranyes com ara saltar de branca en branca, d’arbre en arbre, fer tombarelles, entre d’altres.
El Corneli mai havia vist cap animal com aquell, i tot seguit li va preguntar què era i l’animal va contestar-li que era un mico. També li va dir si ell arribaria a fer tot allò que aquest animal podia fer. El mico li va respondre que ho intentarien. Després de mesos de treballs, el Corneli va aconseguir amb esforç fer els mateixos moviments que el mico.

He pensat en explicar en que consistia el conte per aquella gent que llegeixi el meu blog i no assisteix a les classes de les quals parlo, però...no, potser és millor que us ho imagineu... ja que jo quan vaig saber el veritable final hem va decebre..Potser al lleguir el final i quatre coses més us heu imaginat un conte molt millor que l'original!

Gimp

En la darrera sessió de TIC vam tractar un programa de tractament d'imatges anomenat "Gimp". Ara hem de elaborar una pràctica per posar a prova el que vam aprendre a classe.

Aquesta pràctica consisteix en primer lloc en extreure una fotografia original de la nostra càmera de fotos i guardar-la e un espai personal.Seguidament hem d'obrir la imatge amb el programa Gimp i a partir d'aquesta hem de crear tres imatges.

La meva fotografia original és la següent:

• La primera imatge que hem de crear ha de ser retallant un fragment de la imatge original. La meva imatge retallada és aquesta:

Com podeu veure jo he retallat la part superior i la part esquerre de l'imatge per tal de centar-la i treure també el tros de pared que hem molestava. Per fer-ho he fet servir aquesta icona i he seleccionat la part de la imatge que jo volia.

• En la segona imatge s'ha de reduir el nombre de píxels del conjunt de la imatge. Aquesta és la meva imatge reescalada:

En aquest cas s'ha d'anar a "imatge" i un cop aquí seleccionar "escalar la imatge". Llavors surt una finestreta com la següent on podràs variar el nombre de píxels.

• La tercera i última que s'ha de crear ha de ser retocant i eliminant coses de l'original. La meva imatge retocada és la que ve a continuació:

Els passos són els següents:



El pas número 1 consisteix un cop clicada la icona seleccionar el color que hi ha al voltant de la taca que volem tapar.
El pas següent ho fem tapant la taca amb el color seleccionat anteriorment amb el pinzell, cal dir, que segons sigui la taca utilitzarem un gruix de pinzell diferent..
Aquest procés cal repetir-ho tants cops com taques es volen eliminar.

Jo com podeu veure he tret totes les taques que hi havia al terra, els tubs del fons i les fulles d'una planta que hi eren a l'esquerra.

Un cop fet les tres imatges la pràctica ha conclòs.

Tipus de veus

"La veu és l'instrument més bonic però també el més difícil d'utilitzar" Ricahard Strauss

idees importants sobre les veus:

• La veu és l'element que suporta el principal mitjà de comunicació humana: el llenguatge.

• La veu cantada i parlada es forma gràcies a l'acció coordinada i inseparable de quasi tot el nostre cos.

• Aquesta és el resultat de la vibració de les cordes vocals posades en moviment per l'aire expulsat pels pulmons en passar per la laringe.

• La cavitat nasal i bocal fan de caixa de ressonància i donen el timbre a la veu.

• La tessitura varia bàsicament si parlem de veus de professionals del cant, veus educades o veus sense treballar.

Les veus humanes es classifiquen entre les femenines i les masculines.

Femenines:

• Soprano: És la més aguda. , es distingeix per la seva facilitat i espontaneïtat en el registre agut. Són veus potents en el agut i més dèbils en el registre greu. Canten habitualment des del Do3 al La4
  

• Mezzo Soprano: És una veu que no té els aguts de les sopranos ni els greus de la contralt, i en canvi té un registre mig molt expressiu i ple. La seva tessitura habitual és la del La2 a un Fa4
  

• Contralt: És la veu femenina més greu, en aquest registre la veu sona potent i rodona.La tessitura habitual és del Sol2 a al Re4
  

Masculines:

• Contratenor: És la veu masculina més aguda, amb un registre sobre-agut notable. Canta a la tessitura del contralts(del Sol2 a al Re4)

• Tenor: És una veu amb facilitat per els aguts i amb uns greus poc potents. Tenen la mateixa tessitura que els sopranos però una octava més greu( del Do3 al La3
  

• Baríton: És una veu a cavall entre els tenors i els baixos. La seva tessitura és com les de les Mezzos però amb una octava inferior (de La1 a Fa3).
  

• Baix: És la veu masculina més greu. Té la mateixa tessitura que la dels contralts però amb una octava més greu (Sol1 a Re3).
  

També trobem a les Veus blanques aquestes són les veus dels nens i les nenes i també les veus femenines.
Les veus infantils es classifiquen de la mateixa manera que les veus femenines, és a dir, sopranos, mezzo soprano i contralts. La tessitura més habitual en la que cantesn els nens/nes a les escoles va del Do3 al Mi4.

Video de les TIC a l'educació especial

Aquest video es titula:
"La tecnologia al servicio de la educación"

Apunts Viquipèdia

Viquipèdia és una enciclopèdia lliure que la trobem en la xarxa escrita amb la col•laboració de la gent que aporta informació creant entrades que no existien o ampliant informació d’alguna entrada ja creada. Tothom pot col•laborar. Només és necessari escollir un tema i escriure sobre aquest. Un cop publicat també es pot modificar. Els articles no tenen per què ésser llargs, es poden iniciar com petites introduccions, que van creixent amb el temps, gràcies a les diferents aportacions

Apunts mozilla firefox

El Firefox és un programa lliure que fa que puguem navegar per les pàgines web.
Un programa lliure és aquell que no esta creat per cap empresa, sinó que és creat per una comunitat. Això vol dir que tu quan ho descarregues no tens que pagar per tenir-ho encavi altres navegadors si.

Internet és una xarxa pública i global de d’ordinadors interconnectats mitjançant el protocol d'internet .
El conjunt de xarxes que ens permeten navegar per les pàgines web s'anomena www que prové de les paraules en angles world wide web

Per anar per la xarxa podem utilitzar diferents navegadors com :google crom, safari, microsoft internet explorer, etc.

Cançó de saltar corda

La següent poesia va ser la primera que hem treballat a classe de comunicació oral i escrita:

Cançó de saltar corda

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fent-li adéu amb la mà.

Autora: Maria Mercè Marçal

Canço infantil

L'altre dia a la classe de música vam composar una cançó infantil, i hem vaig adonar que no és tant difícil crear cançons divertides per als nens. La cançó la qual parlo és la següent:

L'AMISTAT
Si la margarida
fos molt eixerida
seria molt amiga
de la formiga.


Si l’escarabat
fos un cap pelat
seria molt amic
d’un mosquit.


Si tots fóssim amics
seria divertit
podríem fer un gran crit (aaaaa!)
a l’hora de partir.


Si un elefant
no fos tan gran
seria un bon company
del cigne de l’estany.


Si una viola
mengés tota sola
seria l’enveja de
tota l’escola.


Si tots fóssim amics
seria divertit
podríem fer un gran crit (aaaaa!)
a l’hora de partir.

Delicious

Delicious és un pàgina web on podrem guardar les nostres adreces preferides.
Només cal crear-se un compte en aquesta pàgina. Això ens permet que estiguem al lloc on estiguem podrem disfrutar d'aquestes sense la necessitat de consultar-lo des de el nostre ordenador. L' únic condició esque des de el ordinador que utilitzem tingui Internet.

Els navegadors

El conjunt de xarxes que ens permeten poder navegar per Internet s’anomena world wide web (www).

Els navegadors són els programes que fan possible que podem visitar les webs. Per exemple: Microsoft Internet Explorer, Mozilla Firefox, Google Chrome, Safari (MAC) etc.

Nosaltres a classe ens em centrat en el Mozilla Firefox. A diferència d'altres navegadors Mozilla Firefox és un programa de sofware lliure, això vol dir que no pertany a cap empresa, i que tel pots descarregar i utilitzar totalment gratis. L'exemple contrari el veiem amb Microsoft Internet Explorer.

Revista Educativa

http://www.once.es/acc/Onceinforma/publicdocum/perfiles-no-253/imagenes-portada/img1.jpg/image_preview

Citació de la revista:
Perfiles: Un modelo educativo para todos.[Madrid](2009), núm 253
ISSN1133-703.

Llengua en la que es publica:
Castellà.

Contingut i seccions:
Es tracta d’una revista general de política social en la qual hi ha diverses seccions. En primer lloc trobem l’editorial, en segon lloc un apartat titulat “ en portada” on surt l’article mencionat en aquesta, seguidament veiem la secció de esports i salut. Finalment altres seccions interessants anomenades, integració, solidaritat, comunicació i panorama social.

Interès pel seminari:
És un tema que avarca l’educació d’avui dia i d’un futur.

Citació de l’article:
ALMUDENA HÉRNANDEZ. “Educación para la inclusión”. Perfiles (2009), núm 253, p.9

Resum:
En aquest article es parla sobre l'exclusió d’avui dia en el tema de l’educació. S'informa que hi ha hagut una gran evolució, respecte l'exclusió de la discapacitat durant aquests últims anys. També s'afirma que una persona ha de tenir el dret i l'oportunitat de poder continuar la seva educació.

Comentari:
Al llegir aquest article hem observat que l’exclusió social amb els discapacitats ha anat evolucionant, encara que avui dia segueix existint.El 2006 va ser un any de gran importància ja que l'ONU declara com un dret la inclusió.Des de llavors els canvis han sigut molt importants, per una altra banda encara que l'ONU l'hagi declarat com a dret, avui dia no es compleix. Per això hem de fer tots plegats que es faci realitat i sobretot els mestres.

Aquestes persones el que busquen és sentir-se integrats per aixó donada la seva discapacitat(física o mental) potser només podran estudiar fins a un cert punt, però el fet de treballar despés els fa sentir-se productius i això per a ells és un gran sentiment, perquè ja el simple fet d'estudiar ja es senten igualats a la resta de les persones que estudien. Per treballar, per exemple: hi ha molts llocs on la gent amb deficiència fan un estudis d'acord amb al que poden fer per ser jardiners,secretaris etc... Per tant, cal que no es limiti l’aprenentatge només fins a l’educació l'obligatoria, sinó fins quan desitgi la persona,ja que des del naixement fins a la mort estàs en continu aprenentatge i ningú t'ho ha d’impedir. És evident que quan els alumnes creixen en edat també creixen les seves necessitats educatives.

Apunts Blog

Blocs són pàgines d’ús personal on cadascú fa publicacions sobre diversos temes amb el suport d’imatges i vídeos si es vol. En aquesta pàgina els lectors podran comentar i intercanviar opinions. El conjunt de blogs relacionats s’ha anomena “blogosfera” .

Els blogs

Els blogs han esdevingut una gran canvi per al món de les noticies. Això ho veiem fent la comparació amb noticies dels segle XX amb les dels segle XXI.

Les primeres es feien de forma professional, els reporters escrivien les històries i unes quantes persones seleccionaven les que es publicaven al diari. En canvi, les dels segle XXI són tan de forma professional com de forma personal. Les noticies de forma personal van sorgir en una pàgina web anomenada web log. El que pretenia aquesta pagina era que tothom pugéssim ser reporters i penjar les nostres pròpies noticies. Aquesta gran innovació es va fer molt popular ja que permetia compartir les nostres pròpies versions de les noticies.

Els blogs s’organitzen mitjançant els blog post, que vindrien a ser els articles d’un diari. Aquestes publicacions són classificats segons com desitgi el propietari del blog i per ordre cronològic. Cadascuna d’aquestes poden ser comentades per els lectors creant així una mena de debat.

Cada blog acostuma a mostrar la perspectiva personal del propietari, la qual cosa ajuda a interactuar amb els lectors i amb altres bloggers de interessos semblants. Aquestos acostumen a treballar junts intercanviant enllaços, llegint i comentant-se entre ells, citant-se als blogs etc... creant així una comunitat de bloggers.

Els blogs s’han convertit en una gran èxit des de el 2003 s’ha creat un gran nombre de blogs cadascun amb la seva manera de explicar les noticies, la aparició dels blogs va donar a molta gent la oportunitat de crear a la seva manera les noticies que a trau a una gran nombre de petites audiències.

Gràcies a la modernització de la societat, les escoles s'han anat adaptant a aquest canvi i moltes d'elles han utilitzat un gran nombre d'eines informàtiques. Com ja he dit abans, una bona eina per ser utilitzada a l'escola poden ser els blocs, ja que podem ser de molta utilitat tant per mestres com per alumnes. Podríem utilitzar els blocs com una ampliació de matèria, com un intercanvi d'opinions entre alumnes o professors d'altres escoles, font de noticies, entre d'altres.

Segons el meu parer, aquest tipus d'eines poden ser de gran utilitat per a la nostra societat, ja que creen un espai d'informació en la qual es pot establir una comunicació i un intercanvi d'idees entre tots els usuaris. D'aquesta manera, tothom pot enriquir-se de les opinions dels altres i d'una manera entretinguda podem ampliar els nostres coneixements.

Totes aquestes idees les he extretes del següent vídeo,








si el desitgeu veure en castellà podeu anar aquesta pàgina:
http://www.commoncraft.com/blogs





Aquest video va ser el primer video que vem treballar a classe de gestió de la informació i TIC del qual vem destacar les set idees següents:

• A partir d’un blog tothom pot ser autor d’una noticia, és a dir, reporter.

• Els que publiquen noticies a un blog se’ls anomena bloggers(avanç només en publicaven els periodistes)

• Els blogs Ajuda a fer relacions amb altres bloggers

• Els blogs poden ser subjectius ja que participa molta gent i acostumen a reflectir el seu pensament.

• En les comunitats de bloggers trobem molta gent amb els mateixos interessos.

• En els blogs les publicacions apareixen les entrades per ordre cronològic.

• A partir de cada entrada és poden crear debats a través dels comentaris dels lectors.

Video de les TIC a l'educació especial

El nostre treball tracte de com els mestres s'han de posar al dia sobre les noves tecnologies, ja que els nens/es cada vegada les dominen més i estan més al dia dels nous progressos de la informàtica i tot lo referent a ella.
La pregunta que ens fem és: En aquest cas qui és el docent, l'alumne o el mestre?
Aquesta activitat ha estat realitzada per:

Rocio Carnero Jodar
Alba Cicharik Galduf
Marina Macarulla Martí
Laura Moreno Ortega
Alexandra Santamaria Ostos
Anna Selma García